Regust antic.

Com us vaig anunciar l’altre dia, L’Antoni Mas i jo, havíem de fer un concert a L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Un escenari que forma part d’una autèntica institució cultural que compta amb gairebé 140 anys.

Les parets traspuen tertúlies i afanys per reunir en aquell edifici, un centre  que pretenia enlairar la ciutat de Sabadell com un autèntic referent artístic.

Fa olor d’antic. A la cambra on em vestia, hi havia fotografies emblemàtiques de gent que havien esdevingut artistes importants. Observant-los vaig arribar a pensar que potser hi haurà un dia en què jo també hi figuraria. Sé que potser és una gosadia però crec que és necessari somiar-ho. Sentia silenci i fins i tot solitud, però mirant aquelles imatges, em donava la sensació que podia escoltar el xiuxiueig dels músics preparant-se pel concert i fent exercicis amb els instruments.Vaig vestir-me amb calma, assaborint aquell moment, em vaig seure mirant-me al mirall, recolzada a un vell tocador i em vaig inspirar per fer-me un pentinat força rococó doncs em semblava que així jugaria al conjunt de tot l’aire antic que m’envoltava.

Vaig sortir a l’escenari, no veia a ningú, la llum (tan bonica) no em deixava veure més que quatre siluetes. No tenia ni idea de si la sala era buida o plena, just només en començar, el diàleg es va servir amb el públic i és a les hores quan la unió va esdevenir màgica.

Indira Ferrer-Morató, soprano

Antoni Mas, piano i arranjaments.

Imagen

Canción de cuna para dormir a un negrito – Xavier Montsalvatge

Fotografia :Toni Foixench

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s