Els colors de l’Havanera

Imagen

El passat diumenge L’Antoni Mas i jo, vàrem realitzar, de nou, el nostre concert “Entre dos mars” al teatre La Gorga de Palamós.
La veritat, és que hem trobat una fórmula de programa que s’adapta a molts públics i per tant, n’estem contents.
Qui ho escolta, comprèn que hi ha altres maneres de cantar aquestes melodies. Que amb arranjaments diferents ( arranjaments de l’Antoni) no deixen de ser havaneres. No són ni millors ni pitjors de les que es canten en altres espais, com ara a les cantades o bé a les tavernes.
En aquest cas, el que pretenem fer, és trobar l’equilibri entre el que seria l’estil líric i l’estil tradicional.
És bonic veure que, tot i sortir del que és habitual, el públic ho accepta. El més important pels artistes quan estan a l’escenari, és veure que qui ha pagat una entrada, en surt content.
Sentir els aplaudiments dóna molt de reconfort perquè això vol dir que encertes el camí.
A vegades penso que amb tants recitals com fem de “entre dos mars” una acabarà esgotada del mateix repertori. Es per això que provem alguna peça nova a cada concert, solem incorporar alguna altra cançó precisament per veure quina acceptació tindrà. De moment l’anem endevinant! Bé, amb tot el que us explico, arribo a la conclusió que, l’important no és el que cantes si no, com ho cantes.
Si gaudeixes fent aquella música, podràs transmetre-la fàcilment.
A tots ens agrada cantar Mozart o Verdi però actualment una ha de ser realista: Tothom ho pot fer. Per més complicat que sigui, gairebé tots els cantants, pretenen recórrer a aquests autors clàssics. Autors tan genials i tan complexos però que, tot i ser difícil d’assumir-los ens trobem, parlant clar, llences una pedra i surten milers de tenors, sopranos, barítons, baixos i mezzos que ho canten.
Es necessiten altres invents, invents que siguin més aptes per a tots els públics. Els acostumats al gènere operístic i els qui no.
Cal dir que hi ha gent que en un determinat moment afirma que aquest tipus de música no els agrada, que sols la volen veure cantada per veus masculines i que encara menys l’entenen amb una soprano. Llavors resulta que quan l’escolten fins i tot s’emocionen.
Només per tot això ja val la pena repetir la mateixa fórmula i fer-la arribar a més i més gent. La varietat de l’estil aporta més punts a favor que en contra. Que la gent busqui, remeni, que pugui decidir què li agrada i què no.
Que les havaneres, igual com tota la música tenen molts i molts colors!

Anuncios