Si a la música. Parador d’Aiguablava

 La música es el corazón de la vida. Por ella habla el amor; sin ella no hay bien posible y con ella todo es hermoso.

Franz Liszt

No us ho perdeu us perdeu el “somni d’amor ” / No os perdais “Sueño de Amor
Liebestraum nº3 Liszt 

Artur Rubinstein.

music_thumb

 

diumenge 1 de Juny

A les 20 hores i a les 22 hores

PARADOR D’AIGUABLAVA

Aquí us presento una nova proposta de concert. Un cop més, es tracta del programa “Entre dos mars” que, com podeu comprovar, agrada molt doncs ens l’estant demanant força. El farem, com és habitual, l’Antoni Mas al piano i una servidora, Indira Ferrer-Morató, com a soprano. Per primera vegada, ens podreu venir a escoltar en un espai poc usual per a nosaltres. El farem en el bonic Parador d’Aiguablava. De fet des de fa uns quants anys, la música ja es present a escenaris ben diferents : boscos, platges, castells i un llarg etcètera. Per què hem de sortir dels espais més convencionals? La resposta és senzilla, la música, ha d’arribar a tothom. No sols als entesos si no que també s’ha d’aproximar a un públic que no hi està acostumat. Hem d’intentar que la música, que és un bé de tots, sigui a l’abast de tothom,  independentment de si l’escolta un entès com un afeccionat prenent una copa. És evident que els governants no tenen en consideració la cultura i no s’adonen que malmeten una de les herències més vives d’un poble. Segurament que algun dia, quan els polítics vegin que es queden sense res i que estem a les antípodes de molts altres països, llavors lluitaran per construir tot el que ells mateixos han destrossat. Per això quan la cultura no arriba al poble, tots aquells que l’estimem i tots els que l’hem convertida en la nostra professió, hem de procurar que s’omplin els teatres, les esglésies, els hotels i el que calgui per què la gent respiri l’art en qualsevol moment. 

Aquí os presento una nueva propuesta de concierto . Una vez más , se trata del programa “ Entre dos mares ” que como podéis comprobar ,gusta mucho pues nos lo están pidiendo muy a menudo. Lo haremos , como es habitual , Antoni Mas al piano y una servidora , Indira Ferrer- Morató , como soprano . Por primera vez , nos podréis escuchar en un espacio poco usual para nosotros . Lo realizaremos en el bonito Parador de Aiguablava (Girona). De hecho, desde hace varios años , la música ya se presenta en escenarios muy diferentes: bosques , playas , castillos y un largo etcétera . ¿Por qué razón debemos salir de los espacios más convencionales ? La respuesta es sencilla : la música , debe llegar a todos. No sólo debemos aproximarla a los expertos si no también tenemos que procurar llegar a quienes no están acostumbrados. Tenemos que tratar de hacer que la música , que es un bien de todos , sea al alcance de toda persona, independientemente de si la escucha un entendido como un aficionado tomando una copa. Es evidente que los gobernantes no tienen en consideración la cultura y no se dan cuenta que dañan una de las herencias más vivas de un pueblo . Seguramente que algún día , cuando los políticos vean que se quedan sin nada y que estamos a las antípodas de muchos otros países , entonces lucharán por construir todo lo que ellos mismos han destrozado . Por eso, cuando la cultura no llega al pueblo , todos los que la queremos y todos los que la hemos convertido en nuestra profesión , debemos procurar que se llenen los teatros , iglesias, hoteles y lo que haga falta para que la gente respire el arte en cualquier momento ….

 

Anuncios

LA MEVA VEU, UN GRANET DE SORRA !!!

 

Imagen

 

Hi ha molts concerts que endolceixen el camí d’una cantant.

Per sort, des de fa un temps, tinc la sort d’assaborir uns quants caramels. Vés a saber ! dec encertar-la tot estant al lloc indicat i al moment precís.

Hi ha un tren que sempre passa pel meu costat, decidir, és triar un camí que, segons crec, mai serà equivocat. En tot cas sols una opció.

Hi ha oportunitats, que ni tan sols m’he parat a pensar, si les volia viure o no.

Ja fa un temps que la meva estimada María Uriz, excelsa soprano i una amiga que és bona com un tros de pa, em va proposar de sumar-me a un acte benèfic. De seguida li vaig dir, que em guardava la data.

La causa ho mereixia. És a benefici d’una granja de rehabilitació per a drogodependents. Aquest centre és a Reus.

Es necessiten diners per les obres dels pavellons que estan en construcció on s’hi faran tallers i també, com no, per a la mateixa ajuda per a la rehabilitació per aquests tipus de malalts.

Desitjo que vingueu !!! veureu, sentireu i descobrireu art per tots costats i sobretot, el que és més important, contribuireu a una causa ben necessària.

Jo hi seré i només hi faltes tu.

 

Imagen