IBERIA : “Els paisatges de la meva cançó”

Voleu conèixer alguna cosa més sobre la nostra proposta musical ?

ELS PAISATGES DE LA MEVA CANÇó

Obrim les portes a l’imaginari:

poster lletres porta.

Les castanyoles irrompen a escena com un element unificador al associar-les al teatre, la música i el ball. A més a més, dibuixen la columna vertebral d’un muntatge rigorós i màgic. És un concert íntim, en el qual els tres personatges, una soprano un pianista i un solista de castanyoles son llançats a l’arena dels conflictes, al context escènic tolerant i liberal. De bon principi, no hi ha res nou. Tot plegat sorgeix dels diferents sons, ritmes  i melodies . Tres partitures diferents que viuen en la trobada, en una constant persecució en la qual cadascú és descobreix a si mateix. Entrar en un espai sonor com aquell qui entra a un laberint , capaços de generar teatre sense recórrer als seus codis convencionals. Es tracta d’una actitud davant el fet musical. És el joc de l’imaginari.

  • Quins autors hi podem trobar

    De Soler a Rodrigo, de Yradier a Montsalvatge. Cançó tradicional catalana de Toldrà i Morera. Granados, Lorca, Falla, Sorozábal, Torroba, Serrano, Guerrero, Lecuona... Un viatge musical, creuant rius i mars a través de ponts sonors, plens d’harmonies noves i lluminoses.

CURRÍCULUM DEL GRUP

poster indipslog

Els tres intèrprets que formen el grup han coincidit diverses vegades a l’escenari: Manel Ruíz ha estat repertorista de Indira Ferrer-Morató. A títol anecdòtic, la primera vegada que Indira va pujar a un escenari, amb menys de vint anys, va ser als cursos musicals Palau Maricel de Sitges, precisament juntament amb Manel Ruíz.

D’altra banda, el mateix pianista i Carlos Murías han mantingut una relació professional molt intensa, duent a terme interessants projectes innovadors i molt celebrats com és el cas de “En un cuartito los cuatro”.

La coincidència entre Carlos Murias i la soprano també ve de lluny. Concretament de la òpera “L’home del paraigua”, de Martinez-Colàs, on Indira va actuar sota la direcció escènica d’en Carlos. Precisament aquí va ser on es varen adonar de la gran complicitat que els unia.

A partir d’aquí, en una trobada, precisament al Cafè de l’Òpera, els tres artistes varen començar a unir les seves idees que varen desembocar en el projecte actual.

Així “Els paisatges de la meva cançó” neix de l’il·lusió pel retrobament de tres artistes que recuperen antigues complicitats per posar-les a l’abast del seu públic.

Ah ” important !!! totes les fotos són realitzades pel fotògraf Ricard Alonso. Podeu donar una ullada per la seva pàgina del facebook així com també entrar al seu web i no us en penedireu,  val la pena.

Anirem informant de les nostres actuacions:

 

 

 

 

Anuncios