TREBALLAR AMB AMICS

poster indi7log

Els assajos, la compenetració amb els “companys de partitures”, fa que hi hagi un moment en que la cosa vagi sola.

Per més difícil que sigui el repertori, la complicitat el fa més fàcil. Quan veus, que tothom hi posa de la seva part, t’il·lusiones, perquè veus que buscar concerts se’t fa menys pesat.

Amb els components d’Iberia (Manuel Ruiz i Carlos Murias) tot es porta un xic millor i és que cada vegada que es puja a l’escenari, actualment, és perquè t’ho has lluitat. Ningú et regala res, ningú pot fer la feina per tu per què això ja no existeix, avui en dia. Bé, existeix per uns quants, els famosos i els anomenats. Els qui estan “endollats”, els qui potser són millors perquè tenen millors condicions vocals o bé els qui són en el moment indicat i a l’hora indicada.

El Carlos Murias té cinquanta mil castanyoles, d’ell he après que aquest tipus d’instrument és tot un món i que hi ha tants tipus de castanyoles com estrelles hi ha al cel.

Cada una amb un so diferent, que a vegades s’ajusten  més a un estil musical que altra, a més el Carlos el que fa és imaginar-se la música com una mena de mocador de seda, per tant les castanyoles sempre són delicades, tinguin un so més fort o no, acompanyin un instant musical o altra.

El Manuel Ruiz, per la seva part, va de bòlid, em dóna la sensació que no té prou hores, doncs crec que, com a pianista, tothom vol tenir-lo al costat.

Sempre et dóna un SI quan tu el necessites, mai l’he vist desanimat, sempre amb aquella manera d’acompanyar, en que ell hi és sempre, on sempre es present però condueix, t’ensenya el camí sense que es noti massa. Ho fa i jo, sempre n’aprenc.

Que bonic, oi que si ? aprendre sempre dels qui fan música al teu costat.

Gràcies per llegir-me i us espero (tot i que falta una mica) al concert que farem a L’auditori Municipal de Terrassa el dia 15 de març a les 19 hores.

Anuncios