PROJECTE “IBERIA”. NASCUT DE LA IL·LUSIÓ I L’AMISTAT

 

iberia10log

 

 

 

Les castanyoles irrompen en escena com un element unificador a associar-les al teatre, la música i al ball. A més, dibuixen la columna vertebral d’un muntatge rigorós i màgic. És un concert íntim, en el qual els tres personatges, una soprano un pianista i un solista de castanyoles són llançats a l’arena dels conflictes, en el context escènic tolerant i liberal. Des del principi, no hi ha res de nou. Tot això sorgeix dels diferents sons, ritmes i melodies. Tres partitures diferents que viuen en la trobada, en una constant persecució en la qual cada un és descobreix a si mateix. Entrar en un espai sonor com qui entra en un laberint, capaços de generar teatre sense recórrer als seus codis convencionals. Es tracta d’una actitud davant del fet musical. És el joc de l’imaginari.

 

Quins autors hi podem trobar

De Soler a Rodrigo, de Yradier a Montsalvatge. Cançó tradicional catalana de Toldrà i Morera. Granados, Lorca, Falla, Sorozábal, Torroba, Serrano, Guerrero, Lecuona… Un viatge musical, creuant rius i mars a través de ponts sonors, plens d’harmonies noves i lluminoses.

Els tres intèrprets que formen el grup han coincidit diverses vegades a l’escenari: Manuel Ruíz ha estat repertorista d’Indira Ferrer-Morató. A títol anecdòtic, la primera vegada que Indira va pujar a un escenari, amb menys de vint anys, va anar als cursos musicals Palau Maricel de Sitges, precisament juntament amb Manuel Ruíz. D’altra banda, el mateix pianista i Carlos Murias han mantingut una relació professional molt intensa, portant a terme interessants projectes innovadors i molt celebrats com és el cas de “En un cuartito los quatro” La coincidència entre Carlos Murias i la soprano també ve de lluny. Concretament de l’òpera “L’home del paraigua”, de Martinez-Colás, on Indira va actuar sota la direcció escènica de Carles. Precisament aquí va ser on es van adonar de la gran complicitat que els unia.

A partir d’aquí, en una trobada, precisament al Cafè de l’Òpera, els tres artistes van començar a unir les seves idees que van ser desembocant en el projecte actual.

 

Així “IBERIA” neix de la il·lusió pel retrobament de tres artistes que recuperen antigues complicitats per posar-les a l’abast del seu públic.

 

Ah “important !!! totes les fotos són fetes pel fotògraf Ricardo Alonso. Poden donar un cop d’ull per la seva pàgina de Facebook així com també entrar a la seva web i no es penediran, val la pena !!!

 

Anirem informant de les nostres actuacions

Calendari de concerts

https://indirasoprano1978.wordpress.com/calendari-dactuacions-calendario-de-actuaciones/

Anuncios

L’HOME DE LA GUITARRA

Us deixo informació sobre l’espectacle “L’home de la guitarra”.

Un espectacle engrescador i original homenatge al compositor Josep Bastons i a les seves composicions.

L'HOME DE LA GUITARRA

CONCERT Indira Ferrer & Antoni Mas a Amer (Girona). Diumenge

Indira_Ferrer_Morato_i_Antoni_Mas_9843168e4b8118ffcd30117ca5632671

El pròxim diumenge dia 3 faré un concert “a la carta”. A la carta per mi significa dues coses: La primera és que està pensat per un públic que vol escoltar varietat i la segona és que l’intèrpret té ganes de donar al seu públic les peces que més han marcat la seva trajectòria.

Porto melodies dins d’una maleta. Una maleta que fa 20 anys que m’acompanya i les faig sortir quan sento que aquell és el moment i la situació idònia. Per mi són com peces de roba que tenen un valor atemporal. Un fons d’armari que sempre queda bé.

Recordo quan vaig començar a estudiar cant. Ahir precisament…ha ha ha!, pensava…..”com és possible fer un concert d’una hora aproximadament?” jo em deia per mi mateixa….” Si una ària d’òpera ja et costa la vida aprendre-te-la, imagina’t si n’has de fer 10…..12…. Etc.

Total…. Que ara és al contrari, què canto si em donen a elegir… Què vol el públic…doncs, ja que tinc via lliure, potser un xic de cada cosa.

Òpera, sarsuela, cançó catalana i disculpeu-me però les sorpreses no les puc revelar.

T’espero diumenge dia 3 a les 19.00 de la tarda al Teatre d’Amer. (Girona). M’acompanya al piano l’Antoni Mas i que bé que m’acompanya!!!


 

Llevo melodías dentro de una maleta. Una maleta que hace 20 años que me acompaña y las saco cuando siento que ese es el momento y la situación idónea. Para mí son como prendas que tienen un valor atemporal. Un fondo de armario que siempre queda bien.

Es por este motivo que este próximo domingo día 3 a las 19 horas de la tarde daré un concierto en Amer (Girona) cantando arias de ópera, romanzas de zarzuela, canción y alguna que otra sorpresita. Unos cuantos tesoros que forman parte de la lírica, que a mí me gusta cantarlos y que creo que el público tiene ganas de escuchar. Vaya….shhhh! eso creo.

Me acompaña Antoni Mas. Que suerte! que bien acompañada.

 

CUBA

Sin duda…..Cuba es “la tierra hermosa del ardiente sol”.

Actualizando mi web, confieso, muy descuidada….os explicaré mi última experiencia. He participado como soprano en el “Encuentro conocer la habanera”. Un género, un tanto olvidado que debería darse a conocer, con todas sus variantes de forma universal. Comparto muchas cosas con vosotras relacionadas con esta música ida y vuelta que parece bailar al vaivén de las olas.

En Cuba he descubierto que es lo “habaneroso” un término que ellos utilizan para expresar el sentimiento y la expresión que debe estar detrás de cada pieza. Qué hace que una partitura llegue o no llegue al público. Ser respetuoso con este tipo de composición.

Todos sabemos de dónde viene y donde va. Qué si viene de la contradanza Europea, que si entronca en Cuba con músicas afro cubanas, la influencia de los negros europeos y en fin que es madre de muchísimas melodías que se han ido gestando a lo largo de la historia.

Quiero pensar que nunca morirá, que irá a más…que la cantarán los niños, que la estudiarán y la mimarán.

Sé que he revivido algunas cosas que ya pasé el año pasado junto al maestro Cecilio Tieles pero este año algo nuevo ha nacido en mí. Soy catalana y española también pasan por mis venas lo indio y siento a la vez que Cuba me ha adoptado como hija.

Lo siento en lo más profundo de mi corazón. He cantado en la Casa de beneficencia de Naturales de Cataluña en Cuba – Casal Catala. Un nombre larguísimo como larga es su trayectoria pues fue el primer “casal” nacido en el mundo. También en el Museo de la Revolución, Embajada,Aula Magna de la Universidad, Sala Cervantes y en fin…..casualidades de la vida, fuera del “Encuentro conocer la habanera” tuve el honor como soprano invitada de cantar en una gala lírica con ballet en el Teatro Nacional de Cuba. No sé que más se puede pedir.

Las mejores críticas, acompañada por grandes cantantes.

Creo que he elegido un buen camino.

 

Actualitzant

La veritat és que he fet moltes coses més després de l’última post en el que us vaig explicar de què anava el concert “pell de banús”.

Per sort he anat fent corredisses pels escenaris. Em demanen i demanen el concert “Entre dos mars” amb l’Antoni Mas. Ja fa tant temps que el portem en dansa!, però està clar que si ens el demanen serà perquè agrada tant als programadors com al públic. Segons les crítiques, és un tipus de repertori a cavall entre el clàssic i el popular. Això de portar les havaneres com si fossin cançons líriques sorprèn el públic per tant seguirem endavant. Últimament l’hem fet a Palafrugell, Sant Antoni de Calonge – per cert amb un piano Steinway gran cua PERFECTE-, també tenim previst actuar en un preciós festival a les esglésies de Sant Gregori, al Alfolí de la sal de L’Escala i a un parell d’espais més de Barcelona.

El cafè de L’Havana ha seguit fent el camí habitual i més endavant us podré explicar coses que em fan molt feliç, que ja les tinc com a segures però que encara no m’és permès explicar-vos-les. Me’n moro de ganes però encara no puc.

Podeu anar mirant el calendari que l’aniré posant al dia i també ja sabeu que el meu Facebook sempre el porto “comme il faut“.

Tinc cosetes compromeses que us aniré dient…..de moment, ja puc dir que vaig fent els deures.

Una abraçada a tots/totes. 

Actualizando

La verdad es que he hecho muchas cosas más después del útimo post en el que os expliqué de qué iba el concierto “piel de ébano”.

Por suerte he ido haciendo correderas por los escenarios. Me piden y piden el concierto “Entre dos mares” con Antoni Mas. Hace tanto tiempo que lo llevamos en danza !, pero está claro que si nos lo piden será porque gusta tanto a los programadores como al público. Según las críticas, es un tipo de repertorio a caballo entre el clásico y el popular. Esto de llevar las habaneras como si fueran canciones líricas sorprende al público por lo tanto seguiremos adelante. Últimamente lo hemos hecho en Palafrugell, Sant Antoni de Calonge – por cierto con un piano Steinway gran cola perfecto-, también tenemos previsto actuar en un precioso festival a las iglesias de San Gregori, al Alfolí de la sal de L’Escala y un par de espacios más de Barcelona.

El café de La Habana ha seguido haciendo el camino habitual y más adelante os podré contar cosas que me hacen muy feliz, que ya las tengo como seguras pero que todavía no me es permitido explicaros. Me muero de ganas pero todavía no puedo.

Podéis ir mirando el calendario que la iré poniendo al día y también ya sabéis que mi Facebook siempre lo llevo “comme il faut”.

Tengo cositas comprometidas que os iré diciendo ….. de momento, ya puedo decir que voy haciendo los deberes.

Un abrazo a tod@s

 

“Piel de ébano”

“Piel de ébano” es el nuevo formato musical que hemos confeccionado Carlos Puig (piano), Ricard Alonso (tenor) y yo misma como soprano. Refleja a través de diferentes canciones algunas de las situaciones que vivieron los esclavos durante la época colonial cubana.
Nos recuerda los tiempos cuando la “perla de las Antillas” era el tesoro más preciado de España y era guardado celosamente oprimiendo a los oriundos del propio país.

Un dominio de blancos sobre negros que ha durado hasta bien entrada la primera mitad del siglo XX.

A través de distintas partituras, presentamos la herencia musical que nos han dejado, una base que encontramos en muchos estilos y melodías a nivel internacional.

Este recital fue presentado por primera vez en el Auditorio del Edificio Calisay de Arenys de Mar (Barcelona) dentro de la “Fira dels Indians

Cantamos distintas piezas como por ejemplo las “Tonadas de ultramar” de J. Comellas, las “Chansons de Negrèsse” de Milhaud etc.

Gracias a todos los que nos vinieron a escuchar y a la organización por confiar en nosotros.

ÉS QUAN CANTO QUE HI VEIG CLAR

La música de les paraules i la capacitat evocadora dels sons es fonen i es confonen amb naturalitat en les diferents cançons que formen aquest recital, sovint com sorgides d’un mateix impuls creador.

ÉS QUAN CANTO QUE HI VEIG CLAR

CICLE TARDA DE CLÀSSICS

Aquest recital, que pren el nom fent l’ ullet al preciós poema de J.V. Foix, segueix un camí que recorre una sèrie de compositors catalans, de diferents estils musicals, gràcies als quals la música del nostre país ha obtingut un reconeixement universal. Un recital on la paraula i la música s’uneixen formant part d’una mateixa identitat.

Autors: E. Morera, C. Casanovas, A. Mas, LL. Llach, J.M. Serrat, Populars catalanes, A. Vives, etc

 

8 €
Diumenge 23 d’abril 18:00
 Teatre Municipal de Roses /Palau de congressos

VENDA I RESERVA D’ENTRADES: Dijous i divendres de 12 a 14 h,
i el mateix dia de l’espectacle, una hora abans de l’inici.

LA VILA DEL PEIX FREGIT

Una mica de Palafrugell segons el nostre estimat escriptor Josep Pla.

JOSEP PLA / VIATGE A CATALUNYA

– Palafrugell, peix fregit ! – Diu el proverbi comarcal. Pensant-hi bé, el mot, incoherent  és d’una estranyesa més aparent que real. (…) No hi fa res que el mot tingui malícia. En boca dels de Torroella o els de La Bisbal, és una manera de dir-nos que ells són més delicats (…). Ells són agrícoles, ben educats i feudals. Nosaltres som industrials, ordinaris i federals. Avui em passejava per les golfes de casa, he trobat un bastó de fusta negre, magnífica, amb un puny de marfil groc. Aquest bastó, -m’han dit a casa- era del teu oncle. Tornant d’Amèrica, s’hi passejava per Palafrugell (…) era un home molt fí. (…) A Palafrugell també som amants de les festes i dels espectacles populars. Què hi farem si ens agrada ballar? Cada diumenge a l’hora del ball popular les parets estucades del Centre Fraternal suen amb una angelical tendresa.

SOBRE EL NOSTRE CARÀCTER

PLA

I que en penso jo de la vila on he crescut ?Amb què s’ha fixat L’Antoni Mas per posar-hi la música a l’havanera : “La vila del Peix Fregit”. 

(…) L’aroma intens del cafè, dóna cos a la paraula. El Fraternal sempre obert els artistes paren taula.                                                                  Pla que escriu un “Quadern gris”, Cuixart pinta dones blaves,                  Candelaria traços fins, com les notes de’n Sirés i en Molinas fa teatre.  Hi ha tertúlia al Fraternal, peix fregit voltant la taula (…)

banyoles_1

baldomer4

Sin_título-18_Medium

123jpg

 

Actualitzant

I després d’estar força temps sense fer els deures…..

-Com està el meu panorama musical?

Doncs res, dir-vos que he estat molt feliç d’haver cantat al Teatre Municipal de Valls que…..mare meva és el segon teatre més antic de Catalunya i quin teatre !!! que ben conservat. Reformat de manera fidel a com era per dins i per fora. Una bombonera preciosa.
Allà vaig tenir el goig de fer el programa “Alma Indiana” compartint escenari amb l’estimat gran pianista Cecilio Tieles i un gran company el tenor Josep Anton González.

Ara mateix m’estic centrant amb varis projectes que em demanen força implicació o sigui que no vull abarcar més del que crec que puc abarcar.

Torno a fer cançó espanyola amb el grup Ibèria format pel Carles Muríes (castanyoles) i Manuel Ruiz (piano). Amb ells redescobreixo noves peces i d’aquí poc crec que tindreu una sopreseta.

iberia10log

He iniciat un camí preciós, de nou, amb guitarra. Faré un programa força variat i us donaré detalls a mesura que avanci.

El dia 20 d’Abril (21 hores) al Teatre Municipal de Palafrugell em podreu escoltar junt amb l’Antoni Mas (piano) fent el programa “Entre dos mars” que, per variar segueixen demanant-nos-el però aquesta vegada presentem el disc i….. Una coseta molt nova i interessant: L’estrena del videoclip “La vila del Peix Fregit”, està clar, dedicat a la vila de Palafrugell i a la seva gent. Filmació d’Ernest Figueras i Muntatge del Bruno Ponte. Aquest concert serà dins dels actes de Sant Jordi.

I el dia 23 d’abril em trobareu al Teatre de Roses també amb l’Antoni Mas amb “És quan canto que hi veig clar…”.

antonijojpg

Un petó a totes / tots

Ullastrell amb la Fundació Vicenç Ferrer

 

Per variar, fa molts dies que no “faig els deures”. Bé, aquí em teniu.

Que és el que faré dintre de ben poquet? Participar en el concert que el poble d’Ullastrell, un poble petitó però solidari, dedica amb cos i ànima a recaptar fons per a la Fundació Vicente Ferrer.

Potser perquè dins meu hi ha part Índia, potser és perquè aquesta fundació em sedueix per tota la dedicació que fa constantment. Per tot i cadascuna d’aquestes coses, crec que tot el que hi pugui fer és poc.

El Ricard Alonso i jo cantarem junts i bé estaria molt i molt bé que ens hi acompanyéssiu. Serà el dissabte 26 – 02 – 2017 i us concretaré l’hora però crec que serà aproximadament a les 18.00 h

Una abraçada,

Indira.

P.D : Podeu consultar el meu currículum actualitzat