Les castanyoles irrompen en escena com un element unificador a associar-les al teatre, la música i al ball. A més, dibuixen la columna vertebral d’un muntatge rigorós i màgic. És un concert íntim, en el qual els tres personatges, una soprano un pianista i un solista de castanyoles són llançats a l’arena dels conflictes, en el context escènic tolerant i liberal. Des del principi, no hi ha res de nou. Tot això sorgeix dels diferents sons, ritmes i melodies. Tres partitures diferents que viuen en la trobada, en una constant persecució en la qual cada un és descobreix a si mateix. Entrar en un espai sonor com qui entra en un laberint, capaços de generar teatre sense recórrer als seus codis convencionals. Es tracta d’una actitud davant del fet musical. És el joc de l’imaginari.

 

Quins autors hi podem trobar

De Soler a Rodrigo, de Yradier a Montsalvatge. Cançó tradicional catalana de Toldrà i Morera. Granados, Lorca, Falla, Sorozábal, Torroba, Serrano, Guerrero, Lecuona… Un viatge musical, creuant rius i mars a través de ponts sonors, plens d’harmonies noves i lluminoses.

Els tres intèrprets que formen el grup han coincidit diverses vegades a l’escenari: Manuel Ruíz ha estat repertorista d’Indira Ferrer-Morató. A títol anecdòtic, la primera vegada que Indira va pujar a un escenari, amb menys de vint anys, va anar als cursos musicals Palau Maricel de Sitges, precisament juntament amb Manuel Ruíz. D’altra banda, el mateix pianista i Carlos Murias han mantingut una relació professional molt intensa, portant a terme interessants projectes innovadors i molt celebrats com és el cas de “En un cuartito los quatro” La coincidència entre Carlos Murias i la soprano també ve de lluny. Concretament de l’òpera “L’home del paraigua”, de Martinez-Colás, on Indira va actuar sota la direcció escènica de Carles. Precisament aquí va ser on es van adonar de la gran complicitat que els unia.

A partir d’aquí, en una trobada, precisament al Cafè de l’Òpera, els tres artistes van començar a unir les seves idees que van ser desembocant en el projecte actual.

 

Així “IBERIA” neix de la il·lusió pel retrobament de tres artistes que recuperen antigues complicitats per posar-les a l’abast del seu públic.

 

Ah “important !!! totes les fotos són fetes pel fotògraf Ricardo Alonso. Poden donar un cop d’ull per la seva pàgina de Facebook així com també entrar a la seva web i no es penediran, val la pena !!!

 

Anirem informant de les nostres actuacions

Calendari de concerts

https://indirasoprano1978.wordpress.com/calendari-dactuacions-calendario-de-actuaciones/

Us deixo informació sobre l’espectacle “L’home de la guitarra”.

Un espectacle engrescador i original homenatge al compositor Josep Bastons i a les seves composicions.

El pròxim diumenge dia 3 faré un concert “a la carta”. A la carta per mi significa dues coses: La primera és que està pensat per un públic que vol escoltar varietat i la segona és que l’intèrpret té ganes de donar al seu públic les peces que més han marcat la seva trajectòria.

Porto melodies dins d’una maleta. Una maleta que fa 20 anys que m’acompanya i les faig sortir quan sento que aquell és el moment i la situació idònia. Per mi són com peces de roba que tenen un valor atemporal. Un fons d’armari que sempre queda bé.

Recordo quan vaig començar a estudiar cant. Ahir precisament…ha ha ha!, pensava…..”com és possible fer un concert d’una hora aproximadament?” jo em deia per mi mateixa….” Si una ària d’òpera ja et costa la vida aprendre-te-la, imagina’t si n’has de fer 10…..12…. Etc“.

Total…. Que ara és al contrari, què canto si em donen a elegir… Què vol el públic…doncs, ja que tinc via lliure, potser un xic de cada cosa.

Òpera, sarsuela, cançó catalana i disculpeu-me però les sorpreses no les puc revelar.

T’espero diumenge dia 3 a les 19.00 de la tarda al Teatre d’Amer. (Girona). M’acompanya al piano l’Antoni Mas i que bé que m’acompanya!!!

---

 

Llevo melodías dentro de una maleta. Una maleta que hace 20 años que me acompaña y las saco cuando siento que ese es el momento y la situación idónea. Para mí son como prendas que tienen un valor atemporal. Un fondo de armario que siempre queda bien.

Es por este motivo que este próximo domingo día 3 a las 19 horas de la tarde daré un concierto en Amer (Girona) cantando arias de ópera, romanzas de zarzuela, canción y alguna que otra sorpresita. Unos cuantos tesoros que forman parte de la lírica, que a mí me gusta cantarlos y que creo que el público tiene ganas de escuchar. Vaya….shhhh! eso creo.

Me acompaña Antoni Mas. Que suerte! que bien acompañada.

 

“Piel de ébano”

“Piel de ébano” es el nuevo formato musical que hemos confeccionado Carlos Puig (piano), Ricard Alonso (tenor) y yo misma como soprano. Refleja a través de diferentes canciones algunas de las situaciones que vivieron los esclavos durante la época colonial cubana.
Nos recuerda los tiempos cuando la “perla de las Antillas” era el tesoro más preciado de España y era guardado celosamente oprimiendo a los oriundos del propio país.

Un dominio de blancos sobre negros que ha durado hasta bien entrada la primera mitad del siglo XX.

A través de distintas partituras, presentamos la herencia musical que nos han dejado, una base que encontramos en muchos estilos y melodías a nivel internacional.

Este recital fue presentado por primera vez en el Auditorio del Edificio Calisay de Arenys de Mar (Barcelona) dentro de la “Fira dels Indians“

Cantamos distintas piezas como por ejemplo las “Tonadas de ultramar” de J. Comellas, las “Chansons de Negrèsse” de Milhaud etc.

Gracias a todos los que nos vinieron a escuchar y a la organización por confiar en nosotros.

Una mica de Palafrugell segons el nostre estimat escriptor Josep Pla.

JOSEP PLA / VIATGE A CATALUNYA

– Palafrugell, peix fregit ! – Diu el proverbi comarcal. Pensant-hi bé, el mot, incoherent  és d’una estranyesa més aparent que real. (…) No hi fa res que el mot tingui malícia. En boca dels de Torroella o els de La Bisbal, és una manera de dir-nos que ells són més delicats (…). Ells són agrícoles, ben educats i feudals. Nosaltres som industrials, ordinaris i federals. Avui em passejava per les golfes de casa, he trobat un bastó de fusta negre, magnífica, amb un puny de marfil groc. Aquest bastó, -m’han dit a casa- era del teu oncle. Tornant d’Amèrica, s’hi passejava per Palafrugell (…) era un home molt fí. (…) A Palafrugell també som amants de les festes i dels espectacles populars. Què hi farem si ens agrada ballar? Cada diumenge a l’hora del ball popular les parets estucades del Centre Fraternal suen amb una angelical tendresa.

SOBRE EL NOSTRE CARÀCTER

I que en penso jo de la vila on he crescut ?Amb què s’ha fixat L’Antoni Mas per posar-hi la música a l’havanera : “La vila del Peix Fregit”. 

(…) L’aroma intens del cafè, dóna cos a la paraula. El Fraternal sempre obert els artistes paren taula.                                                                  Pla que escriu un “Quadern gris”, Cuixart pinta dones blaves,                  Candelaria traços fins, com les notes de’n Sirés i en Molinas fa teatre.  Hi ha tertúlia al Fraternal, peix fregit voltant la taula (…)