Críticas


23/03/2015

Torna la “Prima Cobla”

aquesta vegada a Palafrugell!

        El 27 de març, la soprano Indira Ferrer-Morató, amb Antoni Mas, al piano i amb la cobla La Principal de La Bisbal ens tornaran a oferir aquest magnífic repertori que fa posar el públic dempeus! . Aquest cop centrant-se amb les haveneres, ja que formen part del cicle “El pastor i la Sirena” (La nostra música al Fraternal) Sabem el que us recomanem perquè...El passat 1 de febrer van fer aquest mateix espectacle, al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramanet i dues persones de l’equip de Promoartyou el vam anar a veure.Teníem curiositat per saber en què consistia aquest concert anomenat La Prima Cobla. El nom és encertat: “Prima” de Prima Donna, perquè hi ha una soprano i Cobla perquè també hi ha una “Prima” o Primera Cobla com és La Principal de la Bisbal.La Cobla va començar fent ella sola unes sardanes d’absolut lluïment i molt difícils de poder sentir en concert, donat que els solistes Lluís Pujals (tible) i Ferran Milàs (tenora) van ferreals acrobàcies amb els seus respectius instruments, aconseguint frases musicals aguantades amb la respiració que semblaven impossibles.Tot seguit s’hi van incorporar Indira Ferrer- Morató, amb la veu i Antoni Mas, al piano que, juntament amb la Cobla, van saber interpretar un repertori que va anar cada vegada més in crescendo en intensitat.Van sonar peces tradicionals catalanes (recodem unes Muntanyes regalades, cantades amb una extrema sensibilitat), havaneres, com ara La Paloma, i El Vallespir, de la Cançó d’Amor i de Guerra,… per passar, ja a la segona part del concert, a interpretar repertori internacional, amb cançó francesa, òpera, bolero,  música de pel·lícula i un Carnaval de Venècia on va lluir novament un altre solista de la cobla, enPere Rabasseda, tocant el flabiol.En aquesta segona part, Indira Ferrer-Morató va tornar a destacar interpretant de manera magistral l’Havanera iSeguidilla de l’òpera Carmen, de Bizet i també La Sardana de les Monges i És la Moreneta, aconseguint fer aixecar el públic de les seves butaques, aplaudint entusiasmat.Per a aquells amants de la lírica i també del so de la cobla i de la música catalana, aquest  és un espectacle que no s’haurien de perdre. Els arranjaments fets per Antoni Mas i Francesc Cassú són excel·lents i respecten i potencien al màxim la bona compenetració de la veu, piano i cobla, aconseguint un resultat de fusió tímbrica espectacular.Després de tants aplaudiments va venir el Bis. Una autèntica sorpresa que ara no desvetllarem.Val la pena que tant públic com programadors els aneu a veure. Us els recomanem amb la màxima puntuació.Disc : “La Prima Colbla”

 


 

 

31/08/2014

Indira Ferrer-Morató encanta el públic

        La soprano ha presentat aquest estiu dos programes molt diferents, però tan ben ideats i interpretats, que han estat un èxit rotund en els Festivals d’Estiu, essent ja una aposta segura per a les programacions d’aquesta propera temporada.La darrera setmana d’agost i seguint el pelegrinatge pels Festivals d’estiu de la Costa Brava, hem pogut assistir a dos concerts, en els quals Indira Ferrer-Morató, soprano i Antoni Mas, piano ens van presentar dos programes ben diferents, però igual de fantàstics.En el primer, titulat “D’or, corall i perles”, el 22 d’agost, a l’ermita de Santa Cristina (Lloret de Mar) i dins del Cicle de concerts de l’Obreria, l’Indira va interpretar una primera part de cançó catalana, molt ben triada. Una barreja de clàssics, de cançó tradicional, sardana, i també dues peces precioses d’Antoni Mas, en la seva vessant de compositor, i que igualment va brillar en els arranjaments per a piano que va fer de les dues cançons tradicionals: “la Dama d’Aragó” i “El mariner”, tan ben escrits que valdria la pena que els posés a l’abast de totes les intèrprets d’aquest país.Indira Ferrer-Morató és una soprano molt elegant, de veu dolça i lírica, però tessitura extensa, que igualment aborda peces agudes, com també algun rol per a mezzosoprano —tal i com ho va demostrar al final de la segona part amb l’Havanera de l’òpera Carmen, de Bizet— sense patir gens i seduint els assistents.El que podem destacar sobretot de l’Indira és la seva gran capacitat tècnica i el seu impressionant “fiato” que li permet de fer frases i finals increïblement llargs. I també de fer “piano” i aguts aguantats amb un fil de veu. Allò que s’anomena el “filato” o “filat” —si ho catalanitzem—, i que és una cosa molt difícil de trobar en altres intèrprets. Hem de felicitar-la tant a ella com a la seva mestra, Mercè Puntí, que és una capdavantera d’aquesta tècnica que esborrona i emociona tant el públic, però que dissortadament molt poques sopranos saben abordar.A base de “filato”, bon gust, bona dicció, vocalisos extensos, ornaments de veu preciosos i molta intel·ligència, tant en la tria del repertori com en la interpretació, la Indira va emocionar el públic que va aplaudir entusiasmat. La Indira va convèncer tant amb la cançó catalana com a la segona part del concert amb la tria d’àries d’òpera, oratori i sarsuela, molt conegudes per al gran públic i, per això mateix, molt atractives, sí, però també molt més compromeses a l’hora de poder conquerir un auditori, tal com ho va saber fer la nostra soprano al llarg de tot el concert.El segon programa a tenir en compte va ser el presentat cinc dies després, el 27 d’agost a Campllong (Girona), dins del Festival Musicant i titulat “Entre dos mars”.En aquesta ocasió, la Indira Ferrer-Morató i l’Antoni Mas van presentar un programa interessantíssim, d’havaneres, però no només havaneres tradicionals, sinó havaneres de concert. Havaneres de saló.Van dividir el concert en tres parts: la primera la formaven havaneres creades a Cuba per autors cubans. La segona, havaneres escrites per autors catalans/espanyols i compostes en tornar de la seva estada a Cuba. I la tercera part, havaneres contemporànies d’autors actuals.Una tria perfecta. Una mostra completíssima del que es pot fer amb una havanera, quan la veu que la canta és una veu lírica. Una veu capaç de fer els aguts, els filats i els ornaments que pot i sap fer l’Indira.Visiblement emocionada en dedicar tot el concert al seu pare, Indira Ferrer-Morató va saber esborronar també el públic de Campllong que, com el de LLoret, va acabar aplaudint entusiasmat, demanant bisos i marxant de la sala a contracor.El tàndem Indira Ferrer-Morató i Antoni Mas és una opció d’alta qualitat i d’alta sensibilitat. És una opció que ensenya. I a més, és una opció que agrada. És una aposta segura a tenir en compte per a qualsevol programació d’espectacles de cara a la propera temporada.Són músics complets, segurs. Músics d’ofici. Uns artistes i uns professionals. Músics d’arrel que saben connectar amb els gustos del públic tant si aquest és popular com culte, i en qualsevol de les opcions de programa que presentin. En ells la qualitat és tan alta que no hi ha dubte possible. Són un èxit assegurat.

Cristina Viñas,


 

 

 29/ 03/ 2012

Música cubana por Europa en compacto A las señoritas de La Habana

Por: Edelvis López (Ràdio Nacional Cubana)
29/ 03/ 2012

        A las señoritas de La Habana se denomina el disco que pertenece a la ya reconocida soprano catalana Roser Ferrer-Morató y al relevante pianista cubano Cecilio Tieles. Un nuevo fonograma recién salido al mercado en Europa registra quince canciones emblemáticas de la tradición musical cubana.CMBF, Radio Musical Nacional, obtuvo los detalles por intermedio del virtuoso instrumentista durante uno de los ensayos del memorable concierto que protagonizara en la Basílica Menor del Convento de San Francisco de Asís de La Habana Vieja, junto a su hermano, el distinguido violinista Evelio Tieles.Le han interesado a muchos este nuevo CD por lo que representa este trabajo de novedad en Europa, hay una serie de canciones que no son muy asequibles, pues antes no se había editado, comentó el Maestro Cecilio Tieles.A las señoritas de La Habana es un recorrido por el canto y la música románticos cubanos, y comprende desde la segunda mitad del siglo XIX hasta las tres primeras décadas del siglo XX.La joven soprano de origen hindú Roser Ferrer-Morató puso su voz grande de timbre hermoso y cálido a títulos clásicos de Alberto Villalón, Jorge Anckermann, Ernesto Lecuona, Eduardo Sánchez de Fuentes, Sindo Garay, Eusebio Delfín, Félix B. Caignet y Rosendo Ruíz Suárez.Además se incluye en el compacto la pieza Potpurrí cubano, del gran compositor y violinista José White, en transcripción al piano de Nicolás Ruiz Espadero.
Esta obra en realidad es un compendio de tipos de contradanzas y de ritmos ligados a la contradanza que se escribía durante el período que señalo, son piezas populares de la época recogidas por White, significó el también importante investigador musical, Doctor en Ciencias del Arte del Instituto Superior de Arte de La Habana, con varios libros publicados.


 

 Requiem al Palau de la Música Catalana

Josep Pascual, “La Porta Clàssica”

        Extraído de un fragmento de una crítica a “la Porta Clássica” per Josep Pascual.“Del cuarteto de solistas sobresalió la soprano IndiraFerrer-Morató, quien se convirtió en la protagonista insospechada e inesperada de este Réquiem. Su timbre de voz y su interpretación nos mostraron una cantante exquisita que se expresa con un lirismo de altos vuelos sin embargo, nada de afectación.
sin duda, una de las mejores cantantes de nuestro país en este momento “

LLORET DE MAR

Èxit del concert al Guitart Monterrey per a l’AECC

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/769124-exit-del-concert-al-guitart-monterrey-per-a-laecc.html

        El concert d’estiu que organitza l’hotel Guitart Monterrey per recollir fons per a l’AECC-Catalunya Contra el Càncer va aplegar dimecres més de 200 persones i va permetre recollir 1.255 euros. El concert va ser a càrrec de l’Orquestra de Cambra Johann Strauss, dirigida per Horst Sohm i amb la soprano Indira Ferrer Morató com a solista. A més, es va retre homenatge al president de Guitart Hotels, Climent Guitart, mort al febrer. Dilluns va tenir lloc al mateix hotel un sopar benèfic amb el cantant Antonio Orozco, en el qual es van recaptar 3.000 euros per a l’AECC.

 Orchestre de Chambre solistas de París Roser Ferrer-Morató, soprano Marc Benzekri, violín, Director: Horst Sohm Concierto el 19 de mayo de 2009

A.G. Sigmaringen, 23.06.2009

 Orchestre de Chambre solistas de París
Roser Ferrer-Morató, soprano
Marc Benzekri, violín,
Director: Horst Sohm
Concierto el 19 de mayo de 2009,acontecimiento de gran importancia cultural.
.(…) La soprano catalán Indira Ferrer-Morató de origen Indio, la siguiente sensación grande y un presente de la sensibilidad para el público. Ella tiene una voz grande con un timbre aterciopelado hermoso y cálido. La joven cantante de Barcelona cantó en la segunda parte del concierto y comenzó con una aria de la ópera de Cosí fan tutte ” de Mozart WA ” Una dona Anni quindici ” donde ella nos fascinó con su gracia en interpretación segura. Todo ello no simplemente para cantar sino para contar una verdadera historia . Así dándonos una Despina encantadora muy coqueta, segura de sus artimañas y expresiva.Seguidamente vinieron dos arias conocidas del repertorio francés, Manon con “Gavotte” famoso de la J. Massenet, que la cantó con el timbre fresco brillante, una línea de canto exquisita y una dicción Francesa perfecta.(…)En ” La petenera ” de Torroba ” Las hijas del Zebedeo ” de Chapí, demostró el buen hacer y una elegancia vocal, con línea de canto exquisita y temperamento español, que que fue recompensado con los aplausos infinitos del público.(…)Uno puede decir, Indira Ferrer-Morató tiene un arte insólita del canto en un momento donde muchos cantantes utilizan lo artificioso frente a lo natural. Sin duda ella nos demuestra que la técnica siempre está al servicio de la expresión (…)Una voz hermosa que si cerramos los ojos nos parece recordar en cuanto a sonidos y expresiones a la gran Barbara Hendricks(…)

A.G

(traducido del Alemán)


09/04/2008

        “Paisajes sonoros con el Trío Alphorn”

        El pasado més de mayo al mediodía y dentro de la Temporada de Música “Barradas”, el centro cultural con el mismo nombre de l’Hospitalet, tuvimos la oportunidad de introducirnos en el espacio sonoro del Trío Alphorn. Esta joven e innovadora formación está constituida por Indira Ferrer-Morató (soprano de Palafrugell) (…), bien conocida en nuestra tierra, Raúl Garrido (trompa, miembro de diversas formaciones y profesor en varios conservatorios), Juan Diego Hidalgo (piano, colaborador habitual en orquestas y compañías musicales).El concierto dividido en dos partes de aproximadamente media hora, con un breve descanso de 10 minutos, intercaló piezas de piano y trompa, con otras en que la soprano fue acompañada al piano. o piano y trompa. Exceptuando el bis -donde se salió del guión interpretando el tema Summertime de la ópera Porgy and Bess de George Gershwin-, interpretaron un repertorio de piezas poco conocidas del S.XIX o principios del XX de compositores franceses (Charles Gounod, Gabriel Fauré y Hector Berlioz) y Alemanes (Robert Schumann. Franz Lachner y Richar Strauss), donde también tuvo cabida una canción de Sergei Rachmaninov.
La voz de la soprano, en todo momento equilibrada y precisa, sobresalió en todo momento por encima de los instrumentos, y todos juntos fueron tejiendo unos paisajes sonoros muy atractivos. Al entrar en territorio germánico, la trompa fue cogiendo cuerpo y fuerza y es donde verdaderamente lució, justo antes del bis interpretaron el tema Alphorn de R. Strauss que da nombre al trío, y en donde quedó claro las cualidades instrumentales y vocal de esta formación. Ciertamente una propuesta atrevida y visto el resultado, brillante

.
( Miquel Romero)


 

 28.5.12

Un dia “Convincent”

       Luis de Arquer és un músic vocacionat. Un home que fa de la composició i la interpretació no pas un exercici de vanitat exhibicionista, sinó l’estímul per convidar amics, coneguts i saludats a casa seva, que no és altra que La Casa dels Músics, al barri de Gràcia de Barcelona. Va ser allà on, la tardor del 2001, va estrenar Un dia conVincent, amable joc de paraules que juga amb la polisèmia i el bilingüisme: de l’adjectiu a la preposició amb un nom de pila, el deVincent van Gogh. L’estada del pintor a Arlès serveix d’excusa a De . Arquer per construir una òpera refinada, modesta en les seves pretensions, però de gran eficàcia en els resultats.Hi ajuda un equip de cantants ben conjuntat i que en alguns casos ratlla l’excel.lència, al servei dels quatre personatges: Ricard Alonso (van Gogh),  Indira Ferrer-Morató (Louise), Joan Manel Gimeno (Gauguin) iJosep Jarque (Col.lombard).

Anuncios