Experiències-Experiéncias-Expirances


cropped-flit-web.jpg

Per conèixe’m / Para conocer-me / somethings to know me

        Començo en aquest petit quadern del meu pensament, parlant-vos de tot allò, que segons jo considero, ha contribuït i contribueix a la meva carrera professional. Sense cap pretensió, sols compartir amb vosaltres allò que sento quan pujo a l’escenari. Sols vull intentar anar més enllà del que seria Indira a l’escenari i aproximar-vos el meu interior.


Este pequeño cuaderno me gustaría compartir con vosotros aquellas cosas, que han contribuido en mi carrera profesional. Sin ninguna pretensión, sólo contaros lo que siento cuando subo al escenario. Intentar ir más allá de lo que sería Indira en el escenario y aproximaros mi interior.

“Així fou”

Bones a tots els que em seguiu.

Sabeu que aquest web no és senzillament una pàgina d’informació. M’agrada ser propera, compartir amb vosaltres les meves sensacions dalt de l’escenari i també al darrere.
Avui, vull ser sincera, potser més que mai. És possible que alguns de vosaltres, arribeu a pensar que no és necessari obrir-se tant com ho faré però crec que molts cantants, músics i gent en general que es dedica al món de l’espectacle, han viscut moments difícils iguals que jo i per tant crec que s’hi poden identificar i els pot servir de suport.
La meva feina no és ni millor ni pitjor que qualsevol altra, és veritat que per mi és una autèntica vocació però és igual de valuosa i necessària que la que pugui desenvolupar qualsevol persona de la nostra societat.
Vull agraïr per endavant la difusió que està fent l’ajuntament i el Teatre Barradas de L’Hospitalet de LLobregat pel concert que oferirem aquest pròxim diumenge dia 13 de març a les 19,00 hores.

10984308_10153140227447474_439571520612057117_n (1)

S’ha de donar les gràcies quan la publicitat és màxima, ja que sovint els concerts no s’omplen per la falta d’informació. La feina també l’hem de fer els artistes, doncs, la cultura ara mateix està completament menyspreada i per tant no només es tracta de cantar. Potser no hauria de ser el cas perquè nosaltres, els artistes, ja hi posem tot el nostre “capital” que és el físic i l’emocional però essent realistes NO N’HI HA PROU i tots ho sabeu i ho viviu.

Bé, s’han pujat fotografies que s’han trobat per la xarxa, també, s’ha pujat un enllaç al YouTube amb la bona voluntat de mostrar al possible públic com canto i transmeto. Llàstima no és cap vídeo amb el meu pianista Carles puig i Indira Ferrer.

10373496_10153098070672474_1989857208378391701_n foto : Ricard Alonso per la scena e pronta 2011

Excel·lent músic i company. Curiosament, amb els aproximadament quinze anys que fa que treballem junts, no tenim cap gravació.
El que podeu escoltar i veure quan us redirigeixen a l’enllaç, és un enregistrament en directe del motet de Mozart “Exultate Jubilate” durant la meva gira de concerts a Alemanya, acompanyada de l’orquestra Sibelius i dirigida pel mestre Horst Sohm.

10562535_10205666830813866_2114343605578270991_o (1)

En aquest cas, al preciós könig Albert theater de Bad Elster

901728_10152154525197474_828082066_o
No em trobava gens bé de veu. Estava fent un esforç titànic per defensar aquesta obra. Ho vaig fer per demostrar-me a mi mateixa que podia i ho vaig fer perquè en algun moment havia de tornar a començar en pràctica això de llevar-me aviat als assajos, de veure si aguantava el cansament d’una gira i la responsabilitat davant d’un públic Alemany molt exigent.

El meu pare havia patit greus problemes de salut, uns mesos després ens va deixar. 

Sortir a l’escenari amb aquestes condicions és molt dur. El públic no té cap mena de culpa de l’estat en que es troba un i per tant mereix tota l’exigència que un pot fer-se per tal de donar al màxim.

Tenia grans problemes vocals, semblava que la meva veu fós d’una persona amb molta més edat. No dominava les agilitats com ho puc fer ara. La respiració no era correcte. Haig de donar les gràcies a les persones que em vàren ajudar a posar la meva veu al seu lloc començant pels el·lògis que sempre hem va fer el meu director Horst Sohm, el suport incondicional de l’Antoni Mas, que fins i tot em va acompanyar durant tota la gira, la soprano Maria Uriz que sempre va estar disposada a donar-me consells vocals i per últim però amb tot l’agraïment del món al Ricard Alonso que, un cop s’adonà dels problemes que tenia amb paciència, ànims i dedicació va aconseguir mitjançant moltes vocalitzacions col·locar-me la veu al seu lloc fins a poder gaudir de cada vegada que pujo a l’escenari.

Maria_Uriz,_Soprano  

Maria Uriz    

TF_Havanerus_Entre2mars_Barcelona_6002

                                            Concert amb l’Antoni Mas

DSC01774

Amb el tenor Ricard Alonso

Cada vegada que miro aquest vídeo, passo uns segons desitjant que no existeixi però inmediatament canvio d’opinió perquè tal vegada queda demostrat que treballem amb el cos i el cos no és inseparable de l’anima. El cos i els sentiments no van separats.

Ànims a tots aquells cantants que no passen un bon moment anímic i tot i així donen tot el que tenen al públic. És encomiable. Hi he passat, sé el que és. Sense els meus amics, companys músics i sobretot la meva mare no hauria aconseguir ser on sóc. Més amunt o més avall, em sento segura i feliç del que faig.

Gràcies per llegir-me.

P.D : Perdonad, pronto traduciré al castellano.

“Va a ser pronto”

Queridos compañeros de aventuras. Sólo puedo escribiros unas pocas palabras porqué ya no sé como callar el proyecto musical que haré en breve. Sólo como pista os diré que, como el amor verdadero, es algo que queda para siempre. Para el recuerdo inalterable de las cosas y que para que siempre esté en la memoria, voy a intentar poner toda mi alma, corazón y pureza en ello. A estas alturas habréis adivinado de que se trata. Imaginación al poder. No puedo deciros nada más. Empezaremos en Mayo y lo daremos a conocer en setiembre. Que la espera valga la pena !!!
Benvolguts companys d’aventures. Només puc escriure-us unes poques paraules perquè ja no sé com callar el projecte musical que faré ben aviat. Només com a pista us diré que, com l’amor veritable, és una cosa que queda per sempre. Per al record inalterable de les coses i que perquè sempre estigui en la memòria, intentaré posar-hi tota la meva ànima, cor i puresa en això. A hores d’ara haureu endevinat que es tracta. Imaginació al poder. No puc dir-vos res més. Començarem al maig i el donarem a conèixer al setembre. Que l’espera valgui la pena!!!

 

 

“Dones” 

        Hola amigos,

         Estoy muy contenta de la acogida que ha recibido el concierto “Mujeres” que hicimos Manuel Ruiz y yo en la Academia de Bellas Artes de Sabadell (Barcelona).Música y texto se dieron la mano.Pues nada compañeros/as, que no hay mejor recompensa después de un concierto que esta acogida y estas palabras tan amables.Muchas gracias al público asistente y a la magnífica organización.


 

Mozart i Strauss contra del càncer

        Doncs jo estic segura que, aquests genials compositors, estarien a favor de fer música contra el càncer. Segur que a través de les seves partitures haurien volgut aportar el seu petit granet de sorra a la causa. Mozart i Strauss foren els genis que vàrem triar l’altre dia al concert del Hotel Monterrey que es va fer per l’ AECC. La Orquestra de cambra Johann Strauss dirigida pel mestre Horst Sohm, van interpretar un repertori molt estimat pel públic. Diferents valssos d’Strauss. Jo, per petició del mateix director vaig tornar a cantar el motet “Exultate Jubilate”


 

Un concert enmig de flors

” Festa del Còrpus a Mont-ras”

        Creure i desenvolupar un projecte completamen nou, és força complicat. Sobretot si no se sap quin serà el resultat. Es va considerar per primera vegada, assumir el risc, de manera que, per primera vegada es va tancar la Fira del Corpus amb el concert “Entre dos mars”. L’església es va omplir a vessar , tant els més acostumats a escoltar programes lírics com els que no. Vam haver atorgar al públic tres bisos

Gràcies!!

Desarrollar un proyecto completamente nuevo, es bastante complicado. Sobre todo si no se sabe cuál será el resultado. Se consideró por primera vez, asumir el riesgo, de modo que, por primera vez se cerró la Feria del Corpus con el concierto “Entre dos mares”. La iglesia se llenó a rebosar, tanto los más acostumbrados a escuchar programas líricos como los que no. Tuvimos que otorgar al público tres bises.      

 

  


Els reptes

        Plató: “adquirir coneixement consisteix en recordar el que l’ànima sabia quan habitava al món intel·ligible de les idees abans de caure al món sensible i quedar tancada en el cos”
Hi ha àries i duos que sempre m’havia plantejat assumir. La meva mestra, Mercè Puntí i el meu repertorista, Carles Puig així m’havien aconsellat.

l’Exultate Jubilate de Mozart..Les dues àries de Liú, el duo de Desdemona i Ottelo, “senza mamma” de Suor Angèlica. Tenir nous reptes i poder cantar, tal com està tot, és cosa gran. He cantat força Puccini, ara cal tornar a fer una reminiscència tal com deia Plató i retornar a allò que ja coneixem. Això per adaptar-ho a una manera diferent de sentir i a una veu que sempre progressa igual com també ho fem les persones.Us deixo, que vaig a continuar estudiant. Dates aproximades: Finals de Maig/Juny


Acadèmia de Belles Arts

        Com us vaig anunciar l’altre dia, L’Antoni Mas i jo, havíem de fer un concert a L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Un escenari que forma part d’una autèntica institució cultural que compta amb gairebé 140 anys. Les parets traspuen tertúlies i afanys per reunir en aquell edifici, un centre  que pretenia enlairar la ciutat de Sabadell com un autèntic referent artístic. Fa olor d’antic. A la cambra on em vestia, hi havia fotografies emblemàtiques de gent que havien esdevingut artistes importants. Vaig sortir a l’escenari, no veia a ningú, la llum (tan bonica) no em deixava veure més que quatre siluetes. No tenia ni idea de si la sala era buida o plena, just només en començar, el diàleg es va servir amb el públic i és a les hores quan la unió va esdevenir màgica.


Anuncios