FECHAS – CONCIERTOS EN LA HABANA

ceci-indi-3

Aquí tenéis los conciertos que realizaremos en Matanzas y La Habana, si alguno de nuestros amig@s Cubanos quieren venir a vernos estaremos encantados.

Gracias a to@dos! Salutaciones.

calendari-habana

 

 

 

Anuncios

ALLÁ EN LA HABANA

Bueno queridos amigos,

Mañana, Domingo 13 de Noviembre emprendo rumbo hacia mi amada Cuba.

Son muchas las aventuras que me esperan allí junto a mi gran maestro, el pianista Cecílio Tieles y bajo el consejo de su mujer Xiomara Suárez.

Os contaré con todo detalle cuándo regrese y de momento, por si os apetece escuchar alguna de las piezas que cantaremos allí, os las dejo en este post.

Cuídense. Bendiciones.

Vuestra amiga, 

Indira.

EL QUITRÍN – J. Ankermann

EL ARREGLITO – S. Yradier

VIVIR SIN TUS CARÍCIAS – E. Sánchez de Fuentes

https://www.youtube.com/watch?v=y07u-QHi6Nw

Dissabte 5, a les 19h al Teatre La Gorga de Palamós, concert solidari a benefici del col·legi Els Àngels.

tumblr_lipbnwt8gm1qiql1yo1_r1_500

Aquest dissabte els grups Norai, Port-Bo i jo mateixa acompanyada al piano per l’Antoni Mas ens unim per una causa que val molt la pena.

Volem recaptar diners per tal que el col·legi d’educació especial Els àngels de Palamós pugui tenir un mestre de música durant tot el curs que ve.

La música els desperta els sentits i els fa progressar. Per ells és una autèntica teràpia que els ajuda a desenvolupar-se.

Aquest dia és un dia molt bonic, tots ens unim amb un mateix objectiu.

Et necessitem! No hi faltis.

En el escenario.

fb_img_1476523307482Que desastre soy actualizando éste web. Es como estar en invierno y seguir con la ropa de primavera en el armario !!!

Me encanta “hablar” con vosotr@s y contaros mis últimas sensaciones cantando pero es cierto que a veces no sé traducir en palabras lo que siento en el “durante”. Como sabéis lo mío es cantar y no escribir.

Últimamente, las habaneras han jugado un papel protagonista en mis actuaciones. “El café de la Habana” -espectáculo teatromusical que hago junto a Port Bo, Els Pescadors de l’Escala y Antoni Mas- va viento en popa. “Entre dos mars” es prácticamente el concierto de pequeño formato que más me solicitan los programadores y ahora teniendo en cuenta que acaba de salir el disco con el sello de Picap, habrán presentaciones y muchas más posibilidades.

Hablando de habaneras ¿Que más puedo pedir? He sido tan feliz como “una niña pequeña con sus zapatitos rojos” cantando junto a Port Bo, Son de la Habana, Arjau i els Cremats, en el Palau de la Música Catalana ; una de las “catedrales” más importantes en cuánto auditórios Europeos y una de las perlas arquitectónicas más bonitas del mundo “mundial” ( en mi opinión). Se celebraron los 50 años de la famosa Cantada de Habaneras de Calella de Palafrugell. Las celebraciones tuvieron lugar en importantes salas musicales de nuestro país. A mi “me tocó” el Palau y ….que feliz me siento que así fuera !!! Desde este humilde cuaderno de bitácoras doy gracias a la organización. 

fb_img_1476523320001

Es mi 4a vez cantando en el Palau. Considero que en las anteriores ocasiones canté partituras mucho más complejas pero esta vez estaba tan nerviosa que durante los últimos días me despertaba por las noches con pesadillas. En una de ellas, soñé que Antoni Mas -mi pianista- se quedaba encerrado en el camerino y yo estaba “quieta y parada” en el escenario esperando a que lo fueran a “rescatar”. Me temblaban las piernas hasta que tal nerviosismo desapareció.. Os preguntaréis como. Pues fácil! Desapareció cuándo me senté en el escenario. En el suelo, viendo como los demás ensayaban. Recordando que ese escenario “fue mío”. Luego la voz salió libre como flotando.

Aunque segura de mi misma, en esta ocasión creo que tenia mucha responsabilidad. ¿cómo llegar al público más purista de la habanera? Aquellos que no les gustan las mujeres en este “mundillo” e incluso aquellos que han aprendido a aceptarla pero les suena rarísimo que una voz impostada como la mía las interprete….

Cuándo se me pregunta el porqué de mi forma de cantarlas siempre respondo lo mismo : ” lo que hago no es nada nuevo. Pueden ser inovadores algunos arreglos pero yo canto éste género tal y como nació en Cuba. Siempre cantado por voces líricas en los salones de la Habana colonial”

Se trata de gustos. A mi entender nada es mejor ni peor. Aquí se cantan de una forma popular, próxima a la taberna. Allí son composiciones clásicas. Ambos estilos, para mi son maravillosos.

Y ahora se va acercando el “colorín, colorado” del cuento : En el Palau de la Música comprendí -a través de los aplausos y los bravos- que da igual el estilo. Lo importante es explicar una história, emocionarte con ella y transmitirla a quien te escucha. Es la única manera de acerles vibrar y desde mi respeto y con enorme amor a este tipo de composiciones creo que lo conseguí.

A los que no les gusto….lo siento. Lo comprendo. Des del primer momento que un artista sube al escenario es susceptible de ser criticado y es lícito que cada cuál tenga sus gustos y criterios. Debo dar las gracias a tod@s los que he sentido y siento que me apoyais. Me siento abrazada por vosotros porqué disfrutais  escuchando esta otra perspectiva.

Continuaré llevando las habaneras en teatros modestos y también el los más grandes. Sea más cerca o más lejos.

Me voy para Cuba. Cantaré piezas cubanas y no solo habaneras sino canciones consideradas “lied” Cubano. Serán composiciones de autores clásicos pero OJO llevo en la maleta a compositores como Antoni Mas, Josep Bastons o Carles Casanovas.

Gracias por leer este “rollo”. Hoy, imposible resumir.

Besos a tod@s.

 

 

 

 

 

 

 

CONCERT D’OR

fb_img_1474318071323Diferent, diferent és el concert que vam realitzar el Carles Puig (  piano ) i jo el passat Dimarts 13 a “El teatre més petit del món” de Barcelona.

Recital d’or de 24 kilats . Ja veieu la tiara que té molt més valor per mi que la de qualsevol reina perquè me la van fer especialment per l’ocasió. Les fotos reflecteixen uns moments preciosos. Preciosos com l’or de l’empresa de fils DMC que en motiu del 250è aniversari del seu naixement va treure el fil dor de 24 kilats. Gràcies Anna Farran, m’ajudes molt amb tot! I gràcies Carlos Puig quanta complicitat.

EL CAFÈ DE L’HAVANA

He estat molt feliç de fer alguns concerts aquest estiu. És difícil dir en quins m’he sentit més còmode. Seria com elegir a qui estimo més, si al papa o a la mamà, però intentaré fer-ne una síntesi.

Haig de dir que un dels programes que més funcionen és l’espectacle “el cafè de l’Havana” junt amb Port Bo, Els Pescadors de L’Escala, l’Antoni Mas al piano i una servidora com a “la cubana”.

Ens estan demanant contínuament aquest espectacle. Suposo que passen moltes coses a l’escenari, coses que fan que el públic a part de divertir-se amb la part teatral gaudeixi amb una qualitat musical i una varietat amb les cançons que és el que espera trobar.

Nosaltres gaudim a l’escenari, de fet crec que no hi ha hagut cap vegada que l’hàgim fet exactament igual. El cafè de l’Havana evoluciona amb el públic i així es fan gran.

L’última actuació va ser durant el Festival Musicant a Campllong al 31 d’Agost la pròxima serà el dia 5 d’octubre

Aquí la info :

ACTE D’OBERTURA DE CURS  del  36è ANIVERSARI DE LES AULES SÈNIOR DE MATARÓ.
            Tindrà lloc al FOMENT MATARONÍ a les 5 de la tarda del dia 5 d’octubre.
            Serà presidit per autoritats Civils i Acadèmiques i pel propi President de les AULES,  el senyor JOSEP MARIA GUAÑABENS I RODÓN
 
            L’Acte consistirà en unes paraules de benvinguda del senyor Guañabens,
            Salutació d’un representant de la Universitat Pompeu Fabra (a  falta de confirmar).
            Salutació de la senyora Montsa Lamua, presidenta de  AFOPA   (a falta de confirmar)
            Salutació del Senyor Alcalde David Bote (o de la persona en qui delegi),  que declararà inaugurat oficialment el nou curs 2016-2017.
            A continuació, la Sra. Isabel Clara Simó, escriptora, impartirà la primera conferència del curs amb el tema:  “Per què llegim ?”
 

 us anirem informant dels següents “Cafè de l’Havana” 
He sido muy feliz de hacer algunos conciertos este verano. Es difícil decir en los cuáles me he sentido más cómodo. Sería como elegir a quien quiero más, si el papá o la mamá, pero intentaré hacer una síntesis.

Tengo que decir que uno de los programas concierto que más funcionan es el espectáculo “el café de La Habana” junto con los grupos de habaneras Port Bo, Els Pescadors de L’Escala, Antoni Mas al piano y yo misma como “la cubana”.

Nos están pidiendo continuamente este espectáculo. Supongo que pasan muchas cosas en el escenario, cosas que hacen que el público además de divertirse y reírse con la parte teatral disfrute con una calidad musical y una variedad con las canciones que es lo que espera encontrar.

Nosotros disfrutamos en el escenario, de hecho creo que no ha habido ninguna vez que hayamos hecho la función de forma exactamente igual. El café de La Habana evoluciona con el público y así es como crece. 

La última actuación fue durante el Festival Musicant en Campllong

al 31 de agosto la próxima será el día 5 de octubre y os iremos informando de las que vendrán!

Hem fet “ple” amb l’Stabat Mater de Pergolesi a Terrassa

L’Església de Sant Pere de Terrassa a la Seu d’Ègara ja de per si és un marc incomparable. És un luxe poder cantar enmig d’aquelles pedres que conten una història que data del segle XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l’època visigòtica.

Una companyia perfecte pel que respecta a una partitura tan profunda com és l’Stabat Mater de Pergolesi que, per cert totes i cada una de les vegades que tinc ocasió de cantar-lo em segueix posant la pell de gallina. L’atmosfera de pau i de complicitat amb el públic va fer d’aquest concert un dia inoblidable. D’aquells concerts a recordar.

Cal dir però que tot fou fàcil si tenim en consideració que vaig tenir la sort d’estar envoltada per grandíssims músics. Una gran mezzo com és la meva amiga i companya Hortènsia Larrabeiti i el Quintet Havel que ens va embolcallar amb el seu càlid vellut en cada una de les àries i duets.

14163666_10154536523697474_1482040677_o
 14191787_10154536521357474_1676141159_o

A continuació us poso l’enllaç a la notícia on podreu veure i escoltar un bocí del qual va ser. Moltes gràcies al Canal de Terrassa Televisió per incloure’l dins del seu informatiu. Moltes gràcies.
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/31490/musica/religiosa/xviii/la/degara/dins/e/cicle/sons/temps.html#.V8RWdPmLSM8

 

La Iglesia de San Pedro de Terrassa en la Sede de Egara ya de por sí es un marco incomparable. Es un lujo poder cantar en medio de aquellas piedras que cuentan una historia que data del siglo XI y XII y son de factura románica, edificadas sobre antiguos edificios prerrománicos de la época visigótica.

Un escenario perfecto para una partitura tan profunda como es el Stabat Mater de Pergolesi que, por cierto, todas y cada una de las veces que tengo ocasión de cantarlo me sigue poniendo la piel de gallina.

La atmósfera de paz y de complicidad con el público hizo de este concierto un día inolvidable. Un concierto a recordar.

Cabe decir que todo fue fácil si tenemos en consideración que tuve la suerte de estar rodeada por grandísimos músicos. Una gran mezzo como es mi amiga y compañera Hortensia Larrabeiti y el Quinteto Havel que nos envolvió con su cálido terciopelo en cada una de las arias y duetos .

A continuación os animo a clikar este enlace donde podréis ver y escuchar la noticia de nuestro recital en los informativos de la televisión del Canal Terrassa. Muchas gracias. 

http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/31490/musica/religiosa/xviii/la/degara/dins/e/cicle/sons/temps.html#.V8RWdPmLSM8

 

 

“Entre dos mars” a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Per recordar !!!

De nou “Entre dos mars”. Aquesta vegada a Mont-roig del Camp dins del cicle “sons de nit”.

Un escenari únic que et sedueix des del primer minut. Un paisatge muntanyós i màgic. Diria que fins i tot misteriós. Sembla impossible que hi pugui haver una ermita i és que literalment sembla estar completament “penjada” per un fil a la muntanya. Roques de color vermellós amb escletxes que semblen amagatalls. Peregrins que busquen descobrir nous senders i sentir la natura ben pura.

Sorprenent paratge que em va enamorar. L’ermita de la Mare de Déu de la Roca és un punt i a part.

Tot i ser a l’aire lliure no va caldre sonorització. El silenci del nombrós públic era absolut. La il·luminació preciosa, tot fent joc amb les mateixes pedres.

Res, que sempre ve de gust fer aquest programa i ja l’hem fet a molts llocs: Al Festival musicant de Campllong, a l’Auditori Viader de Girona, a Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, al cicle Sons de la terra a la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa, al Cicle Glopets d’estiu a les Termes Romanes de Caldes de Malavella, a la Fundació ACA de Búger (Mallorca), Al Teatre Aliança de Poblenou, al Festival De Santa Cristina de Lloret i….. entre alguns llocs més com us explicava a Mont-roig del Camp. La veritat és que no ho oblidarem.

Per cert, ja queda molt poquet perquè surti a la venda el disc “Entre dos mars” sota el segell de la discogràfica PICAP i enregistrat als estudis 44.1.mont-roig del camp

Ah ! a la foto hi sóc jo soleta però evidentment “Entre dos mars” no seria res sense el piano de l’Antoni Mas.

fotolaselvaantoni15

Gràcies a tots/es tant a l’organització com al mateix públic.

“És quan canto que hi veig clar”

ADSC_0197mics/amigues,
Avui em toca parlar del pròxim concert que realitzaré junt amb el pianista Antoni Mas, aquest pròxim diumenge dia 31 al Saló Noble de Sant Hilari Sacalm (Girona) a les 18.00 hores.
“És quan canto que hi veig clar” és un recorregut per la música catalana. Segurament pensareu que d’aquests tipus de recitals se’n fan cada dos per tres. Nosaltres no pretenem aportar quelcom exclusiu però si alguna cosa més. Les peces que farem van des de les populars catalanes, les d’autors clàssics i fins arribar al nostre present musical. En cada una d’elles hi volem posar una mica d’originalitat. És a dir: El nostre objectiu és pensar amb aquelles cançons que creiem que arribaran al públic però donar-les a conèixer des d’una perspectiva diferent. Amb harmonitzacions pensades des de la creativitat i la novetat. Per posar-vos un exemple, farem la tradicional i coneguda “La dama d’Aragó” però amb una introducció que ens situa a l’època medieval. Ens transporta i regala un “plus” sempre sense desvirtua-la. Amb la cançó “País petit”de Llach també fem una mica el mateix. L’Antoni Mas hi aporta els seus colors per tal de què sorprengui el públic però que a la vegada s’hi identifiqui.
Si ens veniu a veure, podreu escoltar un concert pròxim ple de cançons que formen part de la nostra vida però amb tocs ben personals.
És un concert íntim i pròxim, per tant espero “sentir-vos” ben a prop.
Recordeu: “És quan canto que hi veig clar” al Saló Noble de Sant Hilari Sacalm (Girona)
Diumenge 31 a les 18 hores de la tarda.
Indira Ferrer, soprano
Antoni Mas, piano

 

Stabat Mater de Pergolesi

Hola amics/amigues.
maxresdefault (1)
    Encara queda força temps per què canti l’Stabat Mater de Pergolesi a Terrassa. Tinc altres concerts a fer abans d’aquest, però avui he passat força estona estudiant-lo i vull compartir amb vosaltres les meves reflexions. 

No sé massa com transmetre el que sento quan escolto aquesta música em sembla tan inspirada que fins i tot crec que té un punt de metafísica.

És només la meva opinió, simplement el que m’arriba però penso que a molta gent li passa el mateix. És espiritual i viva molt viva a la vegada i també és molt “de veritat”.

No cal que siguis creient per entendre com la mare de Jesús patia durant la seva crucifixió.

I el que em sembla més increïble, Pergolesi durant tota la partitura sap donar-li el punt just de transcendència. És punyent quan cal, també fins a cert punt misericordiós, en algun punt la música agafa un ritme que podria semblar com un joc. No és gens trist. És com si ens parlés de somriure i d’esperança i al final també amb un ritme molt dinàmic ens porta cap a l’acceptació.

No sóc musicòloga, evident !!! però he volgut explicar-vos el meu punt de vista. El que experimento cantant-la i també quan l’escolto.

A continuació us poso un enllaç d’un enregistrament al YouTube. Per mi un dels millors.

• Sabina Puértolas: Soprano
• Vivica Genaux: mezzosoprano

Les Talens Lyriques
Conducted by Christophe Rousset

https://www.youtube.com/watch?v=1SfZJQ7cXV4

Ens hi acompanyareu? Aquí us disposo la formació que farem possible el concert.

Dijous 25 d’Agost a les 20:30 hores

  • Indira Ferrer-Morató, soprano
  • Hortensia Larrabeiti, mezzosoprano

Quintet Havel :

  • Stanislav Stepanek, violí I
  • Andrea Ceruti, Violi II
  • Ferran Solo, Viola
  • Olga Mensenin, violoncel
  • Sergi gubert, contrabaix

Tindrà lloc a l’Església de Sant Pere de la Seu d’Egara és una joia del romànic.

egara7

 I com que tinc l’orgull d’haver estat “Egarenca” us vull adjuntar la pàgina de turisme de la ciutat per si voleu fer un dia complet a la preciosa ciutat de Terrassa. http://visitaterrassa.cat/

File:Castell cartoixa de Vallparadís (Terrassa) - 2.jpg