Ullastrell amb la Fundació Vicenç Ferrer

 

Per variar, fa molts dies que no “faig els deures”. Bé, aquí em teniu.

Que és el que faré dintre de ben poquet? Participar en el concert que el poble d’Ullastrell, un poble petitó però solidari, dedica amb cos i ànima a recaptar fons per a la Fundació Vicente Ferrer.

Potser perquè dins meu hi ha part Índia, potser és perquè aquesta fundació em sedueix per tota la dedicació que fa constantment. Per tot i cadascuna d’aquestes coses, crec que tot el que hi pugui fer és poc.

El Ricard Alonso i jo cantarem junts i bé estaria molt i molt bé que ens hi acompanyéssiu. Serà el dissabte 26 – 02 – 2017 i us concretaré l’hora però crec que serà aproximadament a les 18.00 h

Una abraçada,

Indira.

P.D : Podeu consultar el meu currículum actualitzat

Anuncios

EL CAFÈ DE L’HAVANA

He estat molt feliç de fer alguns concerts aquest estiu. És difícil dir en quins m’he sentit més còmode. Seria com elegir a qui estimo més, si al papa o a la mamà, però intentaré fer-ne una síntesi.

Haig de dir que un dels programes que més funcionen és l’espectacle “el cafè de l’Havana” junt amb Port Bo, Els Pescadors de L’Escala, l’Antoni Mas al piano i una servidora com a “la cubana”.

Ens estan demanant contínuament aquest espectacle. Suposo que passen moltes coses a l’escenari, coses que fan que el públic a part de divertir-se amb la part teatral gaudeixi amb una qualitat musical i una varietat amb les cançons que és el que espera trobar.

Nosaltres gaudim a l’escenari, de fet crec que no hi ha hagut cap vegada que l’hàgim fet exactament igual. El cafè de l’Havana evoluciona amb el públic i així es fan gran.

L’última actuació va ser durant el Festival Musicant a Campllong al 31 d’Agost la pròxima serà el dia 5 d’octubre

Aquí la info :

ACTE D’OBERTURA DE CURS  del  36è ANIVERSARI DE LES AULES SÈNIOR DE MATARÓ.
            Tindrà lloc al FOMENT MATARONÍ a les 5 de la tarda del dia 5 d’octubre.
            Serà presidit per autoritats Civils i Acadèmiques i pel propi President de les AULES,  el senyor JOSEP MARIA GUAÑABENS I RODÓN
 
            L’Acte consistirà en unes paraules de benvinguda del senyor Guañabens,
            Salutació d’un representant de la Universitat Pompeu Fabra (a  falta de confirmar).
            Salutació de la senyora Montsa Lamua, presidenta de  AFOPA   (a falta de confirmar)
            Salutació del Senyor Alcalde David Bote (o de la persona en qui delegi),  que declararà inaugurat oficialment el nou curs 2016-2017.
            A continuació, la Sra. Isabel Clara Simó, escriptora, impartirà la primera conferència del curs amb el tema:  “Per què llegim ?”
 

 us anirem informant dels següents “Cafè de l’Havana” 
He sido muy feliz de hacer algunos conciertos este verano. Es difícil decir en los cuáles me he sentido más cómodo. Sería como elegir a quien quiero más, si el papá o la mamá, pero intentaré hacer una síntesis.

Tengo que decir que uno de los programas concierto que más funcionan es el espectáculo “el café de La Habana” junto con los grupos de habaneras Port Bo, Els Pescadors de L’Escala, Antoni Mas al piano y yo misma como “la cubana”.

Nos están pidiendo continuamente este espectáculo. Supongo que pasan muchas cosas en el escenario, cosas que hacen que el público además de divertirse y reírse con la parte teatral disfrute con una calidad musical y una variedad con las canciones que es lo que espera encontrar.

Nosotros disfrutamos en el escenario, de hecho creo que no ha habido ninguna vez que hayamos hecho la función de forma exactamente igual. El café de La Habana evoluciona con el público y así es como crece. 

La última actuación fue durante el Festival Musicant en Campllong

al 31 de agosto la próxima será el día 5 de octubre y os iremos informando de las que vendrán!

Stabat Mater de Pergolesi

Hola amics/amigues.
maxresdefault (1)
    Encara queda força temps per què canti l’Stabat Mater de Pergolesi a Terrassa. Tinc altres concerts a fer abans d’aquest, però avui he passat força estona estudiant-lo i vull compartir amb vosaltres les meves reflexions. 

No sé massa com transmetre el que sento quan escolto aquesta música em sembla tan inspirada que fins i tot crec que té un punt de metafísica.

És només la meva opinió, simplement el que m’arriba però penso que a molta gent li passa el mateix. És espiritual i viva molt viva a la vegada i també és molt “de veritat”.

No cal que siguis creient per entendre com la mare de Jesús patia durant la seva crucifixió.

I el que em sembla més increïble, Pergolesi durant tota la partitura sap donar-li el punt just de transcendència. És punyent quan cal, també fins a cert punt misericordiós, en algun punt la música agafa un ritme que podria semblar com un joc. No és gens trist. És com si ens parlés de somriure i d’esperança i al final també amb un ritme molt dinàmic ens porta cap a l’acceptació.

No sóc musicòloga, evident !!! però he volgut explicar-vos el meu punt de vista. El que experimento cantant-la i també quan l’escolto.

A continuació us poso un enllaç d’un enregistrament al YouTube. Per mi un dels millors.

• Sabina Puértolas: Soprano
• Vivica Genaux: mezzosoprano

Les Talens Lyriques
Conducted by Christophe Rousset

https://www.youtube.com/watch?v=1SfZJQ7cXV4

Ens hi acompanyareu? Aquí us disposo la formació que farem possible el concert.

Dijous 25 d’Agost a les 20:30 hores

  • Indira Ferrer-Morató, soprano
  • Hortensia Larrabeiti, mezzosoprano

Quintet Havel :

  • Stanislav Stepanek, violí I
  • Andrea Ceruti, Violi II
  • Ferran Solo, Viola
  • Olga Mensenin, violoncel
  • Sergi gubert, contrabaix

Tindrà lloc a l’Església de Sant Pere de la Seu d’Egara és una joia del romànic.

egara7

 I com que tinc l’orgull d’haver estat “Egarenca” us vull adjuntar la pàgina de turisme de la ciutat per si voleu fer un dia complet a la preciosa ciutat de Terrassa. http://visitaterrassa.cat/

File:Castell cartoixa de Vallparadís (Terrassa) - 2.jpg

Concerts de cambra. Els celebrats i els que vindran !!!

V

Després de parlar dels espectacles d’un “mitjà format”, crec és interessant parlar-vos dels més petitons doncs fer cambra a mi m’agrada moltíssim. Gaudeixo sentint la proximitat i la complicitat amb el públic.

Després de tant de temps, he tocat durant la “Festa de les Roses”, pels voltants de Sant Jordi, de la cançó americana d’autors com Gershwin o Duke Ellington i amb el Carles Puig, just acabem de fer un concert que porta el títol: Hi havia una vegada… la cançó, el conte i el piano. Un espectacle de caràcter infantil (familiar) que formava part de la 17a edició del cicle de concerts ‘Clàssica a Horta-Guinardó’

     123

Veure com els petitons, tan encuriosits ens miraven amb aquells ulls de sorpresa,aixecaven el dit contínuament per veure si encertaven les nostres preguntes sobre què passava als contes i com eren els protagonistes fou quelcom màgic. A la quitxalla els vam fer viatjar cap a la música clàssica i nosaltres sense cap mena de dubte per una estoneta vam tornar a ser nens, perquè la il·lusió dels infants ens hi van transportar. Fins i tot hi havia bebès que les mares els donaven el pit. El que per nosaltres fou sorprenent va ser veure com els nens estaven gairebé en silenci durant tot el recital. Res, que l’òpera, segons com es plantegi pot arribar a tothom.

Falten dates a concretar però de moment, per la vostra informació em podreu venir a veure el dia 31 de Juliol amb el programa “És quan canto que hi veig clar” (cançó catalana des dels clàssics fins l’actualitat) junt amb l’Antoni Mas a La Sala Noble de Sant Hilari Sacalm.

DSC_0197

Aproximadament a les 19.00 de la tarda. Dissabte 13 d’Agost al MEAM amb el concert “El meu amic deu ser un ocell” amb Efrem García i Salinas a Barcelona.

74c2e62572bf35603deaac8168fda7_54438781770_53389389549_600_396
Voleu saber com és “El meu amic deu ser un ocell”, cliqueu. Aquí hi trobareu informació interessant. Currículum dels artistes, el traçat del concert, links al youtube, cròniques….
El meu amic deu ser un ocell.  També farem de nou “Entre dos mars” amb l’Antoni Mas el Dissabte 20 d’Agost a les 11 hores de la nit a l’ermita de la mare de Déu de la Roca de Mont-Roig del camp. 

8447907274_ab962c2cb9

Per fí, ressaltar un dels oratòris més estimats per a mi. Stabat Mater de Pergolessi  al conjunt romànic monumental de Sant Pere de Terrassa Diumenge 28 d’Agost (hora a determinar) junt amb la mezzosoprano Hortensia Larrabeiti.

500px-Egara._Conjunt_episcopal

Una abraçada, gràcies per llegir-me!

ESTEM GRAVANT LA “PRIMA COBLA”

ESTEM GRAVANT EL CD DE “LA PRIMA COBLA”

11289452_10153431764617474_4286877065196386769_o

Enregistrar un disc suposa moltes coses. En primer lloc crec que és important ser conscient del compromís que això significa.

Quan dones un concert, evidentment que s’ha d’assumir un compromís amb el públic i no sols amb el públic sinó amb els companys . Si un té ganes de donar-ho tot, és possible establir una bona comunicació amb el públic,, condició indispensable per què un concert tingui èxit.

Portar a terme la gravació d’un treball discogràfic, considero que l’entrega encara ha de ser més  important, ja que el que quedi dins d’aquella “caixeta” de l’estudi de gravació és per sempre.

Em sento feliç perquè puc dir que tinc uns companys de luxe. La Principal de la Bisbal i el seu director Francesc Cassú junt amb el piano de l’ Antoni Mas,. Tots aquests components fan més fàcil el projecte. Es respira connexió i complicitat i sobretot ganes de treballar amb la màxima il·lusió.

11336921_10153422173322474_1059416220954581102_o

La nostra “Prima cobla” segurament comunicarà molt més a l’escenari, l’enregistrament no serà perfecte. Mai ho podrà ser, però crec que sabrà transmetre el que per nosaltres significa.

Mentrestant puc assegurar-vos que estic assaborint cada segon que passo a l’estudi 44.1 i aprenc cada dia més i en fí……que desitjo que, un cop acabat,  us agradi!!!

.Ah!, dir-vos que els que vulguin fer una excurssioneta, poden venir a sentir-nos el pròxim dimarts 23, revetlla de St. Joan a BOMPÀS (Catalunya Nord).

11329768_10153424188117474_8795456024840374879_n

PRIMA COBLA, LA PRIMERA A L’AUDITORI DE LLINARS DEL VALLÈS.

CARTELL1-menys-pixels

Si ja de per si, és un plaer per a mi fer l’espectacle de la Prima Cobla amb la Principal de la Bisbal, encara és més engrescador, ,si cap, fer-lo en un auditori tant i tant nou com és el de Llinars del Vallès.

Mireu-vos aquest vídeo on podreu observar el naixement d’aquesta petita joia.

De moment han apostat per propostes força innovadores com per exemple l’Orquestra de Guitarres de Barcelona dirigida per Sergi Vicente. Haig de dir que em fa il·lusió que també hi hagin estat doncs recordo amb molta tendresa els moments que jo he cantat tant amb l’orquestra com també en format duo amb el Sergi o fent un trio amb bandúrria amb José Ostaló.

TRIO BANDURRIA GUITARRA

Crec que és d’aplaudir que ja donin el tret de sortida mirant què poden donar de diferent, ja que és evident que la nostra Prima Cobla té unes característiques molt noves.

AQUÍ TENIU UN ESCRIT A LA REVISTA “PROMOARTYOU” QUE HO EXPLICA TOT MOLT BÉ.

http://www.promoartyou.com/ca/noticies/2015/05/04/la-prima-cobla-en-un-auditori-singular-i-nou-com-es-el-de-llinars-del-valles

Serà, com és evident, la primera vegada que el so d’una cobla pren l’atmosfera d’un espai que vesteix d’estrena i per la part que em toca…. Què voleu que us digui?

Doncs que pel que veig a la programació, de moment sóc la primera “pinyolaire” que trepitjarà aquest escenari. El primer concert líric.

_DSC5755

PRIMA COBLA AL SEGARRA

Doncs res, us deixo amb unes quantes fotos de l’Auditori i us convido a venir-hi que l’hem d’omplir fins a vessar!!!

auditori llinars

Visca les noves iniciatives, que la música arribi a tothom !!!

Gràcies !!!!

gracias

Aviat farà una setmana del concert “We love Mozart” que vaig tenir la sort de realitzar-lo junt amb el meu amic i pianista Carles Puig.

A mida que vaig fent recitals per aquests mons de Déu, me n’adono que puc arribar a ser pesada amb la difusió. No em considero ni millor ni pitjor que ningú, no penso pas en cap moment que la meva actuació, en aquell dia concret sigui el millor encert per anar a veure.

Senzillament és una oferta més, que es pot oferir a una ciutat, però és quelcom que he estudiat i pensat amb molt de carinyo i amb tot el respecte pels diferents autors que conformen el repertori. Crec amb el que faig i sobretot, crec amb l’aposta que fan molts teatres, centre cívics, sales de concert, museus i un llarg etc.

Penso en la gran quantitat de vegades que, fins i tot amb preus simbòlics o bé, encara més, concerts gratuïts, la gent no mou cap dit.

Tots volem cultura però a vegades som els primers que no volem sortir de casa.

Hem de sortir, hem de poder gaudir de l’oferta que hi ha a les ciutats, per què sols així podrem dir SI a la cultura.

Des d’aquest humil escrit, vull donar les gràcies a la bona disposició i l’excel·lent organització dels professionals que formen part de l’Auditori del complex Fort Pienc.

I no em vull oblidar, del públic assistent per què és per ells que podem pujar a l’escenari.

Sobretot a la Míriam (direcció) que es va enamorar de la nostra proposta.

També es mereixen totes les paraules d’agraïment tot el públic que va venir predisposat a escoltar la música d’aquest Austríac universal i es va haver de quedar sense entrada perquè ja no es permetia més aforament

Ah! i no em puc ni em vull oblidar de les fotografíes que va realitzar Ricard Alonso per la Scena e pronta 2011, que capta amb imatges allò que va més enllà de cap explicació. Gràcies.

Indira.

1560735_10153141369737474_5130247841164487626_n 10915025_10153141370472474_4854499863221299050_o.

WE LOVE MOZART

Que és Mozart, si no el compositor més universal que ha transgredit les modes de tots els temps?

La seva música a temporal aconsegueix, encara avui en dia, omplir les sales més prestigioses de tot el món.

El nostre modest però especial concert, consistirà en un monogràfic d’aquest autor tan estimat.

Hi trobareu peces d’oratori, lieder i les àries d’òpera més famoses del compositor.

We Love Mozart!

és unMOZARTa dedicatòria a la música del genial compositor i per què no, és la perfecta ocasió per tots aquells qui estimem la seva obra.

Hi esteu tots convidats !!! Entrada Lliure.

ON : A la sala de concerts del FORT PIENC

QUAN : DIVENDES 6 DE FEBRER A LES 19 HORES DE LA TARDA

PLAÇA FORT PIENC, 4-5, 08013 Barcelona

Metro : Marina

Indira Ferrer-Morató, soprano

 Carles Puig, piano

contem2psv1

IBERIA : “Els paisatges de la meva cançó”

Voleu conèixer alguna cosa més sobre la nostra proposta musical ?

ELS PAISATGES DE LA MEVA CANÇó

Obrim les portes a l’imaginari:

poster lletres porta.

Les castanyoles irrompen a escena com un element unificador al associar-les al teatre, la música i el ball. A més a més, dibuixen la columna vertebral d’un muntatge rigorós i màgic. És un concert íntim, en el qual els tres personatges, una soprano un pianista i un solista de castanyoles son llançats a l’arena dels conflictes, al context escènic tolerant i liberal. De bon principi, no hi ha res nou. Tot plegat sorgeix dels diferents sons, ritmes  i melodies . Tres partitures diferents que viuen en la trobada, en una constant persecució en la qual cadascú és descobreix a si mateix. Entrar en un espai sonor com aquell qui entra a un laberint , capaços de generar teatre sense recórrer als seus codis convencionals. Es tracta d’una actitud davant el fet musical. És el joc de l’imaginari.

  • Quins autors hi podem trobar

    De Soler a Rodrigo, de Yradier a Montsalvatge. Cançó tradicional catalana de Toldrà i Morera. Granados, Lorca, Falla, Sorozábal, Torroba, Serrano, Guerrero, Lecuona... Un viatge musical, creuant rius i mars a través de ponts sonors, plens d’harmonies noves i lluminoses.

CURRÍCULUM DEL GRUP

poster indipslog

Els tres intèrprets que formen el grup han coincidit diverses vegades a l’escenari: Manel Ruíz ha estat repertorista de Indira Ferrer-Morató. A títol anecdòtic, la primera vegada que Indira va pujar a un escenari, amb menys de vint anys, va ser als cursos musicals Palau Maricel de Sitges, precisament juntament amb Manel Ruíz.

D’altra banda, el mateix pianista i Carlos Murías han mantingut una relació professional molt intensa, duent a terme interessants projectes innovadors i molt celebrats com és el cas de “En un cuartito los cuatro”.

La coincidència entre Carlos Murias i la soprano també ve de lluny. Concretament de la òpera “L’home del paraigua”, de Martinez-Colàs, on Indira va actuar sota la direcció escènica d’en Carlos. Precisament aquí va ser on es varen adonar de la gran complicitat que els unia.

A partir d’aquí, en una trobada, precisament al Cafè de l’Òpera, els tres artistes varen començar a unir les seves idees que varen desembocar en el projecte actual.

Així “Els paisatges de la meva cançó” neix de l’il·lusió pel retrobament de tres artistes que recuperen antigues complicitats per posar-les a l’abast del seu públic.

Ah ” important !!! totes les fotos són realitzades pel fotògraf Ricard Alonso. Podeu donar una ullada per la seva pàgina del facebook així com també entrar al seu web i no us en penedireu,  val la pena.

Anirem informant de les nostres actuacions:

 

 

 

 

ENTREVISTA “EL PROJECTE DE…INDIRA FERRER-MORATÓ. SOPRANO”

Promoartyou

EL PROJECTE DE… INDIRA FERRER-MORATÓ. SOPRANO

 

Indira Ferrer-Morató, la soprano catalana d’ascendència índia, sempre ens sorprèn per la seva versatilitat. La Indira és una soprano lírica que si fins ara pensàvem que havia nascut per interpretar Mozart o per recrear una bella, dolça i fràgil Liù (Turandot), ara ens sorprèn amb aquests nous repertoris d’havanera lírica, òpera amb cobla i cançó espanyola. Vegeu aquestes propostes i disfruteu de tot el que ens diu aquesta gran artista i persona que és la Indira Ferrer-Morató

QÜESTIONARI PROMOARTYOU:

1. Quants anys fa que et dediques al cant professional?
Vaig debutar amb “Un dia ConVincent” de Lluis de Arquer fa 11 anys. 

2. D’on et ve l’impuls de cantar?
Des del bressol, amb els pares i l’àvia. Del formigueig que sentia al cor des de petita.

3. Qui te’n va ensenyar?
La primera lliçó fou de La Caballé, però la clau: Mercè Puntí.

4. Com a artista, quin creus que és el teu punt fort?
Creure que malgrat que costi, amb esforç i valentia, podré. Sempre “Sí!” com deia el pare.

5. Si tornessis a néixer què series?
Cantant.

6. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món que vivim?
SI i tant! l’art és evolució però amb aquest IVA tan elevat, vols dir que podrem? Ha ha!

7. En l’aspecte musical què li falta a aquest país?
Més música a les escoles, més impuls als nostres músics, més teatres, més cultura..

 

 

I ARA, INDIRA, PARLA’NS DELS TEUS PROJECTES:

— Què és “Entre dos mars”?

— És una proposta musical que realitzem el pianista Antoni Mas i jo mateixa.
Tractem l’havanera des de diferents punts de vista. Iniciem el recorregut amb les havaneres líriques que es cantaven als salons burgesos de l’Havana Colonial; en el segon apartat, hi trobem les populars, tal com les coneixem a la península Ibèrica, però amb arranjaments pròpis de l’Antoni que són de tipus líric; i per finalitzar, acabem amb les havaneres contemporànies i les de concert.

— Quan es parla d’havaneres, la gent normalment pensa en “El meu avi” i en la cançó de taverna o en l’havanera de Carmen de Bizet. Però més aviat semblaria que no es poguessin barrejar… O sí?

— Si parlem d’havanera, dos i dos fan quatre . És un compas 2×4 i punt. Cuba en fou l’origen. En un principi les havaneres eren ballades (“danzas criollas”) i després cantades als salons colonials per veus líriques, acompanyades a piano o amb quartets de corda. Que es pensi en “El meu Avi”, ho comprenc, és gairebé un himne per a casa nostra, però hi ha altres havaneres que formen part de la nostra cultura popular i de la memòria del nostre poble. També les trobem a la sarsuela, a les òperes, com ara amb Bizet, i entre el diferent repertori que es cantava a la taverna.

— Consideres que és un gènere popular?

— Depèn de quines havaneres i de com siguin interpretades, precisament pel que acabo d’explicar. Tenim les contemporànies, que es poden considerar grans composicions, tenim les líriques, les populars i les de molts autors desconeguts……És un gènere ple de formes i colors.

— Què us ha portat a l’Antoni Mas i a tu a programar un concert d’aquestes característiques? D’on va sorgir la idea?

Precisament l’interès per mostrar l’havanera en totes les vessants.

— Heu hagut de fer algun treball d’investigació?

Amb les cubanes, sempre diré que el meu mestre ha estat el gran pianista cubà Cecílio Tieles. Ell em va ensenyar i em va introduir en tot aquest món. La seva esposa, Xiomara Suárez, em va ensenyar quelcom que va més enllà de la tècnica… com sentir-les, com entendre els seu orígens i la manera cubana d’expressar-les. Gràcies als arxius de la Fundació d’Havaneres Ernest Morató i de la musicòloga Teresa Pérez Daniel, hem pogut descobrir partitures meravelloses. I, finalment, a partir de la il·lusió d’innovar de l’Antoni, hem donat un toc ben diferent a les havaneres que coneixem com a populars.

— Què heu tingut en compte a l’hora de triar els repertoris?

— Que hi hagués una coherència entre els tres apartats: l’Origen (Cuba), l’ Evolució (Península), l’Actualitat (Compositors contemporànis)i el ser de concert (Tipus “lied”, romança, ària etc)

I, sobretot, que agradés al públic, que dintre del gènere fos un repertori variat i que tingués petits “caramels”.

— Què pot aportar una soprano lírica a la interpretació d’una havanera?

— Explicar un origen que és força desconegut. A través del lirisme, donar-li un tret distintiu. Portar-la als teatres i, en definitiva, oferir una manera diferent d’escoltar-la i de sentir-la.

— I a tu, com a soprano lírica, què t’aporta la interpretació d’una havanera?

— Totes les coses que canto m’aporten quelcom. La música, si és bona, sempre et fa sentir coses que no es poden ni expressar. Gaudeixo quan canto música de Mozart, Schubert, Verdi, Puccini, Toldrà, Morera, Ankermann, White, Villalón, Falla, Rodrigo etc. Jo interpreto concerts de música clàssica i sóc molt feliç, però també gaudeixo quan canto una havanera. És un altre tipus de música però, depenent del moment, em pot fer tan feliç com cantar les altres.

— I el projecte “Prima Cobla”?

— Del projecte “Prima Cobla” n’estic enamorada (Ha ha ha!) Vam fer una pre-estrena a Amer (La Selva), per això puc dir que m’he enamorat perquè ja ho he provat i funciona!
Les peces lírques, que normalment han estat tocades per orquestres simfòniques, són adaptades amb arranjaments originals d’en Francesc Cassú (director de la Cobla Principal de la Bisbal) i l’Antoni Mas per ser tocades per a cobla. És un experiment nou, fresc, divertit…Completament diferent. “Prima Cobla”, doncs, és un joc de dues expressions: “Prima Donna”, que representa la soprano i “Prima Cobla”, que defineix la Principal de La Bisbal.

— A quin públic està dirigit?

— Jo crec que a tots els públics: aquell a qui li agradin les coses innovadores, als qui els agradi el so de la cobla, als amants de la música clàssica, als incondicionals del repertori català… Hi ha melodies per a joves i melodies per als “nens i nenes” de la tercera edat

— Sembla que t’agrada explorar altres gèneres que no serien els usuals per a una soprano lírica…

Ara mateix, si una soprano no va una mica més enllà del que és habitual, l’espera un futur molt negre. Tot està inventat i som moltes, moltes sopranos. Hi ha poca feina, pocs representants artístics i poques oportunitats. També cal dir que si no tingués curiositat per fer coses diferents, si no m’apassionés això d’inventar i experimentar, si no intentés aprendre diferents disciplines… ja res del que acabo de dir tindria massa sentit.

— Quins altres projectes tens?

Tinc moltes ganes de tornar a fer concerts amb una amiga, la pianista Mònica Lao.


Formo part d’un trio, que es diu “Ibèria”, amb el castanyoles Carlos Murías i el pianista Manuel Ruiz.

Fotos a l’actuació de l’Acadèmia de les Belles Arts de Sabadell.

_DSC3407              _DSC3446

_DSC3489                       _DSC3457

 

I, sobretot, vull esmentar una cosa que em fa molta il·lusió i que serà molt significativa per a mi. Properament començaré a treballar en un nou disc, junt amb l’Antoni Mas, que per a mi tindrà molt sentit. Es tracta d’una dedicatòria a la meva família on s’hi podran trobar peces clàssiques i cançons de la meva llar que recorden les fragàncies de la meva infantesa. Per això es dirà “Les olors de casa”.

 

— Digue’m tres raons per les quals recomanaries el vostres tres concerts.

— Jo, per davant de tot, recomano, no tan sols els meus concerts, sino els concerts en general, l’assistència als teatres, a les exposicions de pintura, a recórrer la història d’una ciutat… És a dir: moure’ns del sofà de tant en tant, perquè a la tele… ehem! … no sempre s’hi veu cultura.
Pel que fa als meus concerts, doncs és una mica això que us dic: Que la gent s’aixequi del sofà, que surtin de casa, que escoltin, que sentin, que jutgin si els agrada i que hi tornin si els ha agradat.
“Entre dos mars”, “La prima cobla” i “Ibèria, los paisajes de mi canción” són tres propostes ben diferents, però, en totes, hi trobareu una servidora que, al costat de grans artistes, es disposa a donar-ho tot pel seu públic.

— Què és el que no t’hem preguntat i que voldries dir?

— Que intento ser propera, que sóc la Indira, que no sóc ni més ni menys que una persona que fa la seva feina i que si algú em vol descobrir em trobarà a qualsevol escenari. I si per casualitat aquesta entrevista la llegeix el director artístic del Teatre de L’Scala de Milà, que em cridi i de seguida faré la maleta.

 

Gràcies Indira. M’ha agradat molt parlar amb tu.

 

Roser Atmetlla

Escriptora i Editora de Promoartyou